La penya del Rellotge (2015)

Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:

Us el podeu descarregar (article amb fotografies, ací). També us podeu descarregar el vídeo ací.

 

 

LA PENYA DEL RELLOTGE

Josep Vicent Cascant i Jordà

(Revista de Festes de Muro, Junta de Festes, Ajuntament de Muro, 2015, p. 48-50)

Introducció

La realitat es percep en funció de l’observador. La física quàntica determina que l’objecte observat pren «forma» quan és apreciat a nivell individual i, aqueixa observació individual, és compartida a nivell col·lectiu i l’inconscient col·lectiu determina que això és així i li posa nom al fet observat.

 

Les coses observades passen de moda; ara les observem, ara les oblidem i no tenen interés i l’imaginari col·lectiu acaba oblidant-les. És el cas de les penyes, racons, ombres formades a les muntanyes i penyes, etc., que la saviesa popular li ha donat un valor determinat però que, en tant que deixa de tenir interés, l’objecte observat passa a l’oblit, a dormir el somni dels justos, fins que hi apareix algun observador que torna a reclamar atenció a allò oblidat.

 

La penya de l’Àguila, enfront de la font de la Quebrantada. 13-12-2014, a les 11:15h. Hi ha un pi al davant que fa que no s’aprecie bé, però es veu el cap i l’ala esquerra.

 

La penya del Frare amb el frare a l’ombra. 12-12-2014 a les 08:45h.

 

D’açò que estem parlant és un exemple la penya de l’Àguila o la penya del Frare. La penya de l’Àguila es troba tot just enfront de la font de la Quebrantada i pràcticament ningú no sap localitzar-la. I pel que fa a la penya del Frare, ara per ara, no tenim constància que mai no haja sigut una penya que marca cap hora determinada, però tot tenint en compte el seu frare; qui no diu que l’agulla haja sigut en altres temps un rellotge que haja marcat alguna hora?

 

La penya del Rellotge

La penya del Rellotge és un monticle, un sobreeixidor, que es troba al bell mig de la serra del Benicadell, al terme de Gaianes, al seu vessant esquerre, abans de la fita amb Turballos.

 

Aquesta penya rep el nom del Rellotge perquè marca 7 hores al llarg del dia; de matí, a la part esquerra del molló i, de vesprada, a la part dreta de la lloma. És com un rellotge que marca diverses hores en funció de la posició del sol. La diferència que hi ha entre aquesta penya i d’altres, com ara la penya del Migdia, és justament les hores que marca: la penya del Migdia només senyala el migdia tot just quan el sol es troba a la seua vertical.

  

 

La penya del Migdia el 24-05-2013

 

La penya del Migdia el 24-05-2013

Estem parlant de punts d’observació que la gent fa i feia servir per a guiar-se a nivell temporal, sobretot, en trobar-se fora de la població. Muro, com també Setla, Benàmer o l’Alqueria són llocs privilegiats per a observar les serres. Antigament, la gent solia guiar-se a través dels tocs del campanar, si es trobava al poble, o bé a través de la posició del sol i de les ombres que es projecten a les muntanyes, si es trobaven fora de la població. En un temps en què no hi havia rellotges de polsera, la gent del camp, caçadors, ramaders, llenyataires i gent en general que treballava fora del poble feia servir aquest mètode de percepció temporal per a parar a esmorzar, dinar, acabar la jornada laboral, etc.

  

El campanar de l’església de sant Joan Baptista de Muro

La penya del Rellotge és el clar exemple d'un símbol que ha guiat la gent del camp fins no fa gaire temps. La penya presenta dues hores al matí (el riu i un animal semblant a un conill), el migdia i dues hores a la vesprada (el soldat i els soldats) i quan es pon el sol. I aquestes hores semblen que han marcat descansos en la jornada laboral d'un llaurador o d'un treballador del camp en general.

 

Us presentem, tot seguit, les 7 hores que marca la penya del Rellotge al llarg del dia. Sí bé és cert que totes les ombres que marquen alguna hora es produeixen tot depenent de la posició del sol, el que sí que està clar és que la penya del Rellotge sempre marca el migdia a les 12:00, hora solar, i quan la penya és totalment «blanca», no hi ha ombra, són les 13:00h, hora solar.

 

La resta de les hores es poden definir millor o no però la del migdia és exacta independentment de trobar-se entre desembre-juny o juny-desembre; és a dir, si anem cara a l’estiu o si anem cara a l’hivern. El solstici d’hivern (el 21 de desembre) i el solstici d’estiu (el 21 de juny) determina que es vegen les hores millor o pitjor. Fem servir l'horari d'hivern (+1 hora respecte de l'hora solar) i entre parèntesi l'hora solar per a descriure les hores de la penya. Si voleu interpretar les hores amb l'horari d'estiu, haureu de sumar dues hores (+ 2) a l'hora solar:

 

1. El riu: aquesta ombra es produeix entre les 09:00h i les 09:30h (08:00h – 08:30h, hora solar) i, com el seu nom assenyala, l'ombra recorda les revoltes d'un riu sinuós a la vora esquerra de la penya. Referit per la gent gran, aquesta ombra marcaria parar de treballar (fer olives, etc.), per a esmorzar. Pot ser contemplada al llarg de tot l'any.

2. Un conill? Aquesta ombra és l’evolució del riu i ens va aparéixer quan documentàvem totes les hores que marca la penya del Rellotge. Es produeix entre les 11:00h i les 12:00h (10:00h – 11:00h, hora solar) i sembla ser una mena de conill en què es poden apreciar les orelles i el cul de l'animal. Es forma al vessant esquerre de la lloma i no hem sentit el terme a la gent gran. Aquesta ombra va desapareixent a poc a poc fins que es completa el migdia. Pot ser apreciada al llarg de tot l'any.

 

3. - 4. Pinta el colomet o el borrego: aquesta expressió fa referència al moment en què l’ombra del conill va desapareixent i un molló de roca, un colom, rep la llum del sol al bell mig de la darrera ombra que queda, de la part esquerre de la lloma, abans que estiga completament «blanca». Es produeix entre les 13:00h i les 14:00h (12:00h – 13:00h, hora solar); és a dir, «s'il·lumina» un molló en mig de l'última ombra, les 13:00h (12:00h, hora solar), fins que l'ombra desapareix per complet i la penya queda completament «blanca», a les 14:00h (13:00h, hora solar). Aquesta hora és la que més recorda la gent major i marcaria parar de la faena per a dinar o tornar a casa a dinar. S'aprecia al llarg de tot l'any independentment de l'orientació del sol.

 

5. El soldat: aquesta ombra es forma entre les 16:00 i les 17:00h (15:00h – 16:00h, hora solar), a la banda dreta de la penya, i com el seu nom indica, recorda un soldat tot mirant cap amunt i porta un fusell a la seua esquerra. Aquesta ombra és recordada per la gent gran i podria marcar el final de la jornada laboral. Aquesta ombra, però, no s'aprecia al llarg de tot l'any. Va evolucionant fins aconseguir la forma d'un soldat, des del solstici d'hivern, el 21 de desembre, fins octubre, si fa no fa. Podria ser l'ombra més moderna, si més no pel que fa al nom, ja que recorda un soldat de l'exèrcit de terra; però abans de la indumentària d'aquest cos podria rebre qualsevol nom: l'home, l'home amb un garrot, etc.

 

6. Els soldats o els soldadets: aquesta ombra és l'evolució natural del soldat i es forma  a la banda dreta de la penya, però a l'esquerra del soldat i es defineix com soldats entre les 17:00h i les 18:00h (16:00h – 17:00h, hora solar). És una ombra discutida perquè hi ha que anomena aquestes ombres «el soldat» i d'altres «els soldats». En són tres, tres caps molt junts, que miren cap amunt. Acaben formant-se del tot quan ha desaparegut el soldat (17:00h). No n'estem segurs, però cada cap dels soldats marcaria 15 minuts de l'hora fins arribar a les 18:00h. Com el soldat, aquesta ombra marcaria el final de la jornada laboral en el camp.

 

7. I en fer-se de nit: la penya del Rellotge s'il·lumina quan el dia s'enfosqueix. La serra del Benicadell es troba tota en ombra i només la penya del Rellotge s'il·lumina. Això ens va cridar molt l'atenció mentre documentàvem les hores d'aquesta penya i no tenim constància que la gent gran en faça referència, però marcaria una darrera hora, si fa no fa: les 19:00h – 19:30h (18:00h – 18:30h, hora solar).

 

Conclusió

Com dèiem a la introducció d'aquest article, tota la realitat es troba en «suspensió» fins que l'observador la «materialitza», en observar-la. Amb aquest article hem demostrat que això és així, ja que el nostre poble ha tingut sempre al davant la serra del Benicadell i l'ha observada en funció dels seus interessos. Quan aquests interessos han canviat, l'observació d'allò observat ha desaparegut. I és el cas de la penya del Rellotge.

En temps antics, aquesta penya marcava la jornada laboral d'un llaurador i a l'actualitat només uns pocs veuen el migdia en aquesta penya. Nosaltres mateixos ens hem emportat una meravellosa sorpresa, ja que només volíem documentar el migdia, que sempre l'hem sentida dir a casa, i ens hem trobat amb un veritable rellotge: un rellotge que hem incorporat a la nostra vida diària i que mirem seguit seguit... Sempre l'hem tinguda davant del nas i mai no ens n'havíem adonat...

 

Amic lector; per què no deixem de banda una mica els telèfons mòbils, les tablets, l'ordinador, la televisió, etc., i provem de «mirar» el que ens envolta amb uns altres ulls i rescatem realitats de l'oblit que han perdut la seua actualitat perquè els hem deixat d’observar...?

 

Seguidament, us presentem fotografies amb totes les hores ressenyades més amunt. Les hem encerclades perquè es puguen visualitzar millor i van ser realitzades entre el 25 de maig del 2013 i el 6 de juny del 2013, el 12 de desembre del 2014 i el 13 de desembre de 2014. Finalment, les fotografies van ser preses a la finca de Barreta, l’edifici Torremur, a l’avinguda de València, 77:

 

 

 

 

 Agraïments

A mon pare, José Cascant Gilabert, Pepito Carrasca, perquè m’ha ensenyat a mirar la realitat amb uns altres ulls... Sense tu la penya del Rellotge haguera acabat dormint el somni dels justos...

 

Muro, el dia de sant Llúcia, el 13 de desembre, del 2014. Per santa Llúcia, un pam de puça i per Nadal, un pam de gall...