diumenge, 20 de novembre del 2022

Espardenyes d'espart i documentals sobre etnografia o antropologia social

En èpoques en què l'home formava part de la natura i s'hi trobava integrat, fer servir  recursos que es tenien a l'abast, era una cosa natural; ara però és un art. 

Recorde com el meu pare em contava coses del meu avi i em contava com antigament feien espardenyes de careta d'espart. I deia que feia servir una plantilla del peu per a donar-li forma a l'espardenya. Aquest afer, el desenvolupaven quan no podien eixir de casa, perquè plovia o feia mal temps. És per això que no es dedicaven a perdre el dia i es dedicaven a fer coses de casa o coses que no podien fer quan es trobaven al bancal.

Ja ho diu la dita popular: quan hi ha capell al Benicadell, pica espart i fes cordell.

I és quan elaboraven coses precioses, a ulls d'ara, amb l'espart, el cànem, el lli, la bova, els joncs o el vímet. Coses que eren per a tots els dies; estores, espardenyes, cortines, persianes... En fi; sabien fer de tot i ho feien molt bé.

A l'actualitat, ja no sabem fer res. Hem perdut la connexió amb la natura i ja no en formem part i ens ho donen tot fetet, com ara als xiquets xicotets.

Per sort hi ha gent, com ara Eugenio Modesma, que es dedica a enregistrar documentals sobre etnografia i els dona a conèixer a tothom. En té de tots els colors i ens mostra com hem involucionat; una llàstima. Però també dona esperança per a rescatar tot aquest coneixement i reintegrar-lo d'allà d'on no havia d'haver d'eixit mai: de nosaltres.

Us presentem un documental sobre l'elaboració d'espardenyes, però de cànem i en castellà. Tan de bo en puguem documentar en català, perquè com sabem, els afers seran els mateixos, però la percepció de la realitat canvia en funció de la llengua utilitzada...




Moltes gràcies Eugenio Modesma!!