Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:
El Palau del marqués de Setla i altres coses
(Revista de Festes de Setla, Junta de festes de Setla, Muro, 2017, pp 10-12)
INTRODUCCIÓ
El 9
d’abril de 2014, Pere Corredor Peinado, Sergi Silvestre Pérez, Joan Ramon
Cascant Jordà i jo mateix vam tenir una conversa informal amb José Collado
Sevilla, José el de Palàcio i actual
propietari del palau del marqués de Setla, sobre
la casa, la seua antiguitat, com va vindre José a Setla, la seua tasca sota les
ordres del marqués de Setla, etc.
El vam
visitar a sa casa i ens va atendre molt gustament; ens va mostrar algunes
habitacions, el balcó intern que dóna a l’església, etc., tot sent una conversa
molt interessant, distesa, a gust i totalment acollidora.
Per
això, us presentem, a continuació, alguns fragments d’aquella conversa, que ja
en fa tres anys, i conèixer un poc més a prop aquest imponent palau i la figura
de José, un home nascut a Villanueva de la Jara (Cuenca) que va venir a Setla,
acabat de casar amb Carmen García Pérez, Carmen
la de Palàcio, i també del mateix poble, a treballar per al marqués de
Setla.
Que
valga aquest article, doncs, com un petit homenatge a aquest palau i a aquest
home, que va ser el darrer administrador general del marqués de Setla, del
segle XX, ja que gràcies a ell el Palau de Setla es conversa en unes condicions
excel·lents.
Gràcies
José!!
José
Collado Sevilla
José
Collado, José el de Palàcio, reconeix que és el propietari del palau de
Setla per méritos de guerra; i és
cert: tota una vida dedicada a treballar per al marqués de Setla i el baró de
Carrícola, treballant al camp (llaurant, arrancant oliveres, plantant
vinya...), cercant treballadors per a la finca i fer d’administrador general de
totes les finques. Com diu ell: fent de
tot, al mateix preu. I al remat va ser recompensat: es va guanyar el palau.
Finalment,
i com a reconeixement per la seua fidelitat, el marqués, i després d’haver
venut quasi tot el seu patrimoni, venia el palau i uns pocs bancals a José.
El
Palau
La
conversa mantinguda amb José és informal, no tècnica; i per això els comentaris
que farem de la casa són intuïcions del nostre protagonista, com també del
nostre company i arqueòleg Pere Corredor.
El
palau de Setla, com se sap, es troba ubicat a la plaça de l’Església i pel que
sembla la casa senyorial era una extensió de l’església o l’església era una
extensió de la casa. Com diu José, els avantpassats del marqués havien de
tenir molt de poder i estar vinculats a l’Església, ja que el palau
disposava d’una capella pròpia (transformada primer en bany per a la marquesa i
ara en habitació), un balcó intern que donava a l’església per a escoltar missa
(encara s’hi conserva), i la casa abadia (ara desapareguda per a eixamplar el
carrer que dóna a la plaça; és a dir, el carrer Serra). O siga, que els
terrenys del palau, com també els de l’església, podrien ser del marquesat,
podrien haver construït l’església i finalment cedir-la, però interconnectades
totes dues construccions amb els elements esmentats.
Com a
curiositats, José comenta que a la part de dins de la porta principal hi havia
una campaneta xicoteta amb un cordellet i un triangle, i un forat, un
conducte de comunicació entre les diverses plantes, a manera de timbre, i que
els senyors el feien servir per a avisar els qui servien la casa. També ens diu
que la casa disposava d’un pou cec on anava l’aigua utilitzada del bany i que
ell va inutilitzar per a convertir-lo en barbacoa.
Sobre
l’antiguitat del palau, José ens comenta que podria tenir 600 o 700 anys o fins
i tot més, perquè els elements de la construcció varien en les diverses parts
de la casa. Efectivament, el nostre company, Pere Corredor, va constatar en
aquella conversa que, a simple vista, un portonet que hi ha a l’entrada del
palau, al rebedor, podria tenir uns 500 anys d’antiguitat, com a mínim; i un
arc de pedra que hi ha dins el palau podria ser del segle XV o XVI. Els
taulells de terra d’algunes habitacions podrien ser del segle XVIII.
José
comenta que darrere de les Escoles hi ha 40 fanecades de terreny amb oliveres
velles i que ell va arrencar i va plantar vinya, raïm de taula. Aquest terreny
rebia el nom de l’olivar Xiquet. Segons ens comenta, aquesta plantació és va
fer l’any que Cristòfol Colom va descobrir Amèrica, l’any 1492, i ens diu que
aquest palau ja formaria part d’aquella finca, com tota la resta: la Foia, l'olivar Vell, l'olivar Gran i els terrenys
de l’ermita de sant Antoni i els Fontanars. Ell intueix que la casa formaria
part d’aquestes finques i per a demostrar que totes propietats del marqués eren
molt velles, ens comenta que hi havia una olivera de l’olivar Xiquet
completament separada, de vella i grossa que era, i que podia passar el matxo
pel centre de l’arbre i ens recorda que quan es planta una olivera, el planter
és com un dit de prim. Ell ho va arrencar tot per a plantar vinya.
Però
hi ha més coses sobre l’antiguitat del palau: José ens va parlar de
l’existència d’un plànol de l’edifici on s’especifica el constructor i l’any de
construcció. Ens va dir, segons recordava, que el plànol tenia uns números
romans i el nom i la signatura de la persona que la va construir. Segons ens va
comentar, aquest plànol estava plegat i no podia veure el seu contingut i per
por a esquarterar-lo no van voler obrir-lo. Ens digué, que de segur que a
l’interior del plànol es troba l’any de construcció de l’edifici, encara que també,
segons recordava, que ho poguera estar especificat sense desplegar. No ho
recorda bé.
I amb
aquest dubte, acabàrem la conversa informal que tinguérem aquell dia d’abril de
2014, tot prometent-li la necessitat d’investigar més, localitzar el plànol,
fer-li una ullada i esbrinar l’any de construcció del palau i el seu
arquitecte...
CONCLUSIONS
Com
hem pogut comprovar, una simple entrevista dóna per a molt. Hem conegut un poc
més José, el de Palau i el palau de Setla; els motius pels quals va
venir a viure a Setla; l’antiguitat de les seues finques, com també del mateix
edifici; de la possible existència d’un plànol que dataria la construcció de la
casa i qui va ser el seu constructor; la llegenda setlera que l’olivar Xiquet
va ser plantat l’any dels descobriment d’Amèrica, el 1492; curiositats, etc.
En fi:
tot un goig haver conegut un poc més aquest palau i la figura d’un home que
simplement venia a guanyar-se la vida i es va convertir en l’últim
administrador general del marquesat de Setla i en el propietari i mantenidor
d’un palau que pot tenir uns 700 anys d’existència. El temps ens ho dirà.
Josep
Vicent Cascant i Jordà
