dilluns, 30 de març de 2015

Setla: dels orígens fins l'actualitat (2013)

                    Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:
http://roble.pntic.mec.es/jcaj0018/


Setla: dels orígens a l’actualitat[1]

(Revista de Festes de Setla, Junta de festes de Setla, Muro, 2013)

Introducció

Descriure la història d’un poble dels orígens a l’actualitat sempre és complicat, perquè la realitat és interpretable per la persona que observa els fets esdevinguts. N’hi ha elements que són objectius i irrefutables, però aquests elements poden ser subjectius quan són interpretats per l’observador.

 

Un dels elements que sol marcar més fefaentment la realitat són els topònims o noms d’un lloc. Els noms del lloc són batejats per persones que en un moment donat interpreten una realitat: l’entorn, el paisatge, una persona, un fet esdevingut, etc. Aquests nomenaments solen ser molt conservadors i varien poc al llarg de la història. El problema rau en passar els segles, ja que l’element observat “perd” el seu significat com a conseqüència de nous pobladors que parlen una llengua i una cultura diferent a l’autòctona. Aquests pobladors nous respecten el mot original, però poden desvirtuar-lo fonèticament, morfològicament, etc., encara que l’essència originària s’hi manté.

 

Això és el que pretén aquest article: resseguir els orígens de Setla, esmentar.-ne l’evolució poblacional i donar-li un significat al seu ètim. Per a fer-ho possible, hem tingut en compte tota la bibliografia sobre Setla i la interpretació que li donen els diversos autors, com veurem.

 

Setla de Nunyes

Setla és la població més gran de totes les pedanies que conformen el terme de Muro i es troba situat a un quilòmetre de Muro, direcció Beniarrés, al marge esquerre del riu d’Agres. Actualment hi viuen uns 180 habitants (2006) i d’acord amb la Gran enciclopedia de la región valenciana, té església parroquial, dedicada a sant Joaquim (sant Xoxim, com en diu la gent), de la qual és annexada l’església de Turballos. Setla, com també Turballos s’annexaran a Muro el 1877, d’acord amb l’Ordre publicada al Butlletí Oficial de la Província d’Alacant el 3 de setembre de 1876.

 

El senyoriu de Setla va pertànyer a la família Bosch des que Pere Bosch, Justícia de Xàtiva, va rebre l’alqueria de Turballos de la mà de Jaume i, l’11 d’agost de 1247.

 

L’última senyora de Setla de la casa Bosch va ser Doña Rafaela Bosch, qui es va casar primer amb Don Gabriel Bosch (parent d’ella i de qui no va tenir descendència), i després amb Don Jerónimo [o Miguel] Núñez), el 1597. El fill d’aquest matrimoni, Don Pedro Núñez Bosch (després senyor de Sempere, Cartaina i Setla), sembla que passava llargues temporades al palau del poble i, com a conseqüència de les seues llargues estades, Setla rebrà l’extensió nominal “de Núñez” fins l’actualitat.

 

Don Pedro Núñez Bosch va atorgar escriptura de capitulació per a la repoblació de Setla, després de l’expulsió dels moriscs, el 1658, amb un mínim de 15 repobladors per a desenvolupar la jurisdicció alfonsina, la qual cosa no va poder aconseguir el seu pare, Don Jerónimo Núñez, el qual ja des de 1607 va tenir forts plets amb el comte de Cocentaina perquè volia desplegar aquesta juridicció, cosa que no es va aconseguir ni amb Benàmer ni amb l’Alqueria dels Capellans. Turballos disposarà de carta Pobla a partir del 1616. Pel que sembla, el fet de poder desplegar aquesta jurisdicció també implica tenir poder sobre el topònim, ja que canviarà de “Setla” a “Setla de Núñez”.

 

El 1520, Setla disposava de 12 cases de moriscs i la seua església ja depenia de l’església de Muro, el 1530; però si és cert el que ens diu Pascual Madoz, el 1845-50, l’església del poblet es fundaria el 1343.

 

En temps de l'Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, el 1555, estava constituïda per 10 cases de cristians nous.

 

El 1633 Setla tenia 18 cases habitades, 8 buides i 47 persones “de confessió”; el 1658, tenia 15 veïns (45 habitants?), i el 1693 (any de la 2a Germania), el poblet podria tenir 10 cases habitades (30-40 persones?).

 

Francisco Mariano Nipho Cagigal, el 1771, ens diu de Setla:

 

Sella de Núñez (lugar) está situado dentro del término general de Cosentayna; su término es muy limitado, comprehende de Levante á Poniente por mas de un quarto de legua, y de Tramontana á Leveche, poco mas de medio quarto; su territorio es delgado, y seco, y por esto la mayor parte de él está plantado de olivos, i viñedo; riegase una quarta parte de él no más, por no tener otra agua que la que se conduce del Riachuelo, llamado Agres, que la toma á cierta distancia; y para el consumo de sus vecinos, de una Fuentecilla de muy corto manantial, algo apartada del Poblado, sin poderse por lo dicho aprovechar las sobrantes para regadío; la mayor cosecha que se coge es de trigo […]; la de panizo […]: la de seda […]: la de aceyte […]; y la de vino. […] No hay ferias, ni mercados en este pueblo […]. Este pueblo se compone de mas de 80 vecinos, que se mantienen con escasez; su dueño directo lo es Don Antonio Núñez y Ribera, vecino dela ciudad de Valencia. No tiene más de una iglesia pequeña sin renta, y en ella un vicario, que a expensas de dicho Señor Directo se mantiene, por ser annexo de la Universidad de Muro, otro de los lugares del Condado de Cosentayna.

 

El 1778 Setla tenia 272 habitants segons el cens de Floridablanca.

 

El 1797, Cavanilles ens parla de Setla, Selha, i ens diu que forma part dels nou pobles que conformen la contrada, tot fitant amb el riu d’Agres i, juntament amb Turballos, ens comenta:

 

Tres quartos de hora hacia el poniente de este pueblo [Gaianes] está Turballos, aldea de 18 vecinos, anexo, Selha, que tiene 74. Sus términos reunidos tienen tres quartos de hora de norte a sur, y apenas la mitad de oriente a poniente: el suelo es desigual de tierra rojiza en las cercanías de Turballos, y de albarís en las de Selha: sus vecinos aprovechan las aguas del rio de Agres, que distribuyen por los campos reducidos a graderías en las largas cuestas de los ribazos del rio. Los campos de Turballos no pueden disfrutarlas por su mucha altura, pero se riega con las de una fuente copiosa que sale por entre peñas. Era menor su caudal pocos años hace, y se aumentó por medio de una excavación hecha en la falda del monte, con lo qual aumentaron las huertas: el agua es blanda, y al salir conserva su calor moderado.

 

El 1845-1850 Pascual Madoz ens parla de Setla:

 

Lugar con ayuntamiento de la provincia de Alicante (12 horas), partido judicial de Cocentaina, audiencia territorial, capitanía general, y diócesis de Valencia (19); SUTUACIÓN: en el margen izquierdo del riachuelo Agres, donde le combeten todos los vientos y goza de CLIMA bastante templado, una atmósfera pura y cielo alegre, no padeciéndose otras enfermedades que las estacionales. Tiene 77 CASAS de regulares dimensiones y buena distribución interior; la del ayuntamiento; casa-palacio del señor territorial; un pósito con unas 12 fánegas de trigo, y una iglesia parroquial (San Joaquín), servida por un cura que provee una vez el ordinario y otra el señor marqués de Albaida, como señor territorial y patrono: es matriz de la de Turballos, y se fundó en 1343. El vecindario se surte de una fuente pública que hay fuera de la población, cuyas aguas son abundantes y de buena calidad. EL TERMINO confina por el Norte con Carrícola; al Este con Gayanes y Alcocer de Planes; al Sur y Oeste con Muro; estendiéndose ¾ de Norte á Sur, y apenas la mitad de Este á Oeste. En su radio se comprende el lugar de Turballos, (véase) que tuvo ayuntamiento hasta el año 1845 en que se agregó á Cela por no tener los 30 vecinos de la ley, formando con él municipalidad. El TERRENO es un tanto desigual, de tierra rojiza en las cercanías de Turballos, y de albani en la de Cela; participa de secano generalmente flojo, y huerta que es tenaz y bastante productiva, la cual se fertiliza con las aguas del riachuelo Agres, que se toman por medio de una presa. Sobre su cauce hay un puente de mampostería de dos arcos y de unos 60 palmos de elevación. El término antiguo de Turballos no disfruta de este riego por su mucha altura, pero sí del de una copiosa fuente que nace entre peñas, cuyo caudal se ha aumentado de resultas de una excavación que se practicó: el agua es blanda y al salir conserva un calor moderado. Los CAMINOS son locales, de herradura y algo abandonados. La CORRESPONDENCIA se recibe de la estafeta de Muro por medio de peatón. PRODUCTOS: trigo, panizo, aceite, vino, seda, legumbres y hortalizas. INDUSTRIA: la agrícola, un molino de aceite, ocupándose sobre 10 veces en telares de lienzo, que dependen de la fábrica de lienzos de Muro. POBLACIÓN: sin incluir la de Turballos, 68 vecinos, 325 almas…

 

El 1873 Setla presenta 439 habitants.

 

Un fet curiós es va produir el 1875 i és que la senyora Joaquina de Pedro i Fernández de Heredia, baronessa d’Otos, va sol·licitar, el 20 de març d’aquell any, la conversió de Setla en comtat amb la mateixa denominació a favor del seu consort el senyor Eduardo Francisco Moore i Wood, marqués de Sant Josep i coronel de cavalleria. El 1879, i perquè la concessió s’aconseguís, hi van intervenir diputats i senadors del regne, però no es va aconseguir res, i el 1877 el municipi de Setla de Nunyes, amb el seu annexat Turballos, van quedar suprimits i els seus termes van passar a integrar-se al de Muro.

 

El 1904, i com a conseqüència d’unes obres de rehabilitació de la teulada de l’ermita de sant Antoni, a Muro, es plantejarà un conflicte de jurisdicció sobre l’ermita, ja que el capellà de Setla al·legava que l’ermita es trobava dins de l’antic terme municipal (recordeu que Setla perd la seua independència el 1877) i que, per tant, tenia dret sobre l’ermita.

 

En canvi, els veïns del poble de Muro havien construït l’ermita sense cobrar entre els anys 1668-1672, i per tant, també reivindicaven el seu dret sobre la construcció.

 

Efectivament; l’antiga fita entre Muro i Setla es donava tot just en aquesta construcció: enfront de l’ermita hi havia la venta de Setla (i també els Fontanars, que es troben ben a prop), i encara hi ha veus de Setlers majors que diuen que la construcció estava en el terme de Setla i el pati de l’ermita en el de Muro. El plet va acabar amb un ofici de l’ajuntament de Muro a l’Arquebisbat, tot demanant a qui dels dos capellans li corresponia les despeses de rehabilitació de la teulada de l’ermita. La contestació de la Cúria diocesana va ser que el dret sobre la parròquia el tenia el poble de Muro perquè des de la seua construcció fins aquell any havia estat aquest poble qui l’havia mantingut.

 

Tot continuant amb el fil temporal, Francisco Figueras Pacheco, el 1919, ressenya que Setla té 88 edificis (250 habitants?), i que “hay iglesia parroquial de entrada dedicada, á San Joaquín, de la que es anejo la iglesia de Turballos”.

 

I, finalment, José Sanchis Sivera, el 1922, ens descriu de Setla que l’església és independent i:

 

Cetla de Núñez, Cela, Sela, Selha, Sella de Muro.- Este lugar, de 490 habitantes, pertenece al arciprestazgo de Concentaina, es curato de entrada de patronato alterno entre el Prelado y el marqués de San José, y su iglesia está bajo la advocación de San Joaquín. Perteneció a los caballeros Bosch, y últimamente, su señorío era del referido marqués de San José. En tiempo de Santo Tomás de Villanueva estaba constituído por 10 casas de cristianos nuevos y era anejo de Muro. Hoy es parroquia independiente, como queda dicho, y tiene como anejo a Turballos.

 

Els orígens de Setla són antics. Palmira Torregrosa (2009: 8-13), documenta que a l’Alt del Punxó, una partida prop de Setla, es van trobar restes arqueològiques temporitzades en dues fases: una d’època neolítica i de l’altra de l’època ibèrica (segles vi-iv aC). En l’última excavació que s’hi va produir, com a conseqüència dels treballs de l’autovia Central, es va localitzar un poblat ibèric de, més o menys, una hectàrea de territori. Aquesta hectàrea estava conformada per unes cabanes d’uns cinc metres de diàmetre amb estris de cuinar i aixovar domèstic. Aquestes cabanes podrien ser les precursores de la posterior Setla?

 

En qualsevol cas, aquesta població es degué desplaçar fins on es troba a l’actualitat; és a dir, dalt d’un turonet on es pot divisar pràcticament tota la comarca.

 

Efectivament; la localització geogràfica de Setla és molt interessant, ja que es troba tot just al bell mig entre el riu d’Agres i el riu del barranc de Turballos, en una posició elevada i privilegiada, tant pel que fa al paisatge que domina (se’n pot albirar Muro, Cocentaina, tota la Mariola), com també pels pous d’aigua de què disposa, i això recorda un poc el seu ètim llatí o mossàrab: SITULA o Sitla; és a dir, “setrill”, “poal” ple d’aigua. I es ben cert; de tots és sabut que Setla disposa de molta aigua.

 

Nosaltres ens decantem a pensar en l’origen llatí del lloc d’acord amb el que va plantejar Rafael Azuar (2005: 9-28) que les poblacions musulmanes s’assentaven a les parts més baixes del territori (Benàmer, Alcosser, etc.), tot cercant les aigües del riu; no és el cas de Setla, ni de Muro, Turballos, Gaianes o Cocentaina, les quals es van ubicar als llocs més alts, per tal de poder divisar millor els possibles atacs.

 

En qualsevol cas, Setla va passar al món àrab entre el 713-794 i 1238 i, per aquesta posició estratègica, és fàcil pensar que els seus habitants no tindrien la necessitat de desplaçar-se a cap castell a protegir-se (Alcosser es troba prop, però en una cota de 350 metres d’altitud), ja que es troba a 410 m d’altitud. És de suposar que aguantarien bé l’envit de les suposades incursions al seu radi d’influència.

 

En època musulmana si el poble era d’origen llatí, és de suposar que es convertiria en qariya com Benàmer i l’Alqueria dels Capellans. Per tant, Setla, si més no, les dues construccions més importants del poble, és a dir, el palau de la senyoria i l’església, estaria formada per una construcció amb habitacions per al propietari, conreus pròxims, una torreta per guaitar, etc.

 

Efectivament, així és en l’actualitat, i tenint en compte el temps passat, el Palau del marqués de Setla; és “Palacio” com encara en diu la gent molt gran, situada en el número 26 de la plaça del poble, tot just al costat de l’església de sant Joaquim, la qual també podria tenir els seus orígens com a mesquita, per la seua orientació. Aquest “Palacio”, com també l’església parroquial, presenta la porta principal de la construcció cap al SE, o si fa no fa, cap al migdia i és una construcció molt alta i ampla que pogué ser l’antiga qariya. A la part del darrere, presenta un pati molt gran que fita amb el carrer Nou. Aquestes dues construccions estan connectades, ja que el marqués de Setla hi podia escoltar missa sense eixir de casa a través d’un balcó interior que dóna a l’església.

 

Així doncs, Setla seria en època musulmana la plaça de l’església amb la mesquita, i el forn que es troba al número 1 de la plaça, tot just enfront de l’església (actualment tancat), el carrer Major i el carrer l’Àngel (on hi ha un llavador). Posteriorment, es construiria el carrer que dóna a l’altre llavador que hi ha a la Costera, és a dir, el camí de Turballos. En època cristiana, es construiria el ravalet i posteriorment (a finals del segle xviii, principis del xx) es construiria el carrer Nou i el carreró de l’església que unia la part nova amb la part vella; és a dir, el carrer Serra; i ja a l’últim terç del segle xx es construirien les escoles i el bar, ja que les escoles antigues estaven partides: els xiquets anaven al número 16 de la plaça i les xiquetes al número 13 del carrer Major. En l’última dècada s’ha obert un carrer tot just darrere del carrer nou; carrer de la Mare de Déu d’Agost. Setla és la població amb més projecció de totes les que conformen el terme de Muro.

 

Conclusions

Hem fet unes breus pinzellades a l’evolució de la història de Setla i n’hem provat d’extraure’n l’ètim.

 

Setla, en tant que llatí o mossàrab, descriuria la realitat a través d’una metàfora, més o menys literària: “poal”, “setrill”, “recipient ple d’aigua”. El poble es trobaria entre la fita de les poblacions prearàbigues i les aràbigues, ja que es troba en una cota elevada i té un riu relativament pròxim (el riu d’Agres). La localitat va aconseguir carta pobla i per això, probablement, va rebre l’extensió nominal “de Núñez”, encara que a nivell popular va rebre altres denominacions: Setla de Muro, d’Agres, etc; però notem que no tenia per què rebre’n, ja que no hi ha cap topònim amb el mateix nom pròxim que plantege cap confusió de localització. Interpretem que és una designació del seu propietari.

 

Esperem que amb aquesta primera aproximació a Setla els seus veïns vegen el poble amb altres ulls: que vegen el poble com el van veure els seus primers pobladors; un lloc habitat dalt d’un turó, per a divisar “enemics”, amb un riu a la seua vora i amb molta aigua al davall dels seus peus: l’element fonamental per a desenvolupar un lloc...

 

Josep Vicent Cascant i Jordà

Filologia catalana

Professor de Secundària


Annex fotogràfic

Les fotografies que us presentem tot seguit, van ser realitzades el 2011:















































Actualització (12-04-2021)

Podeu descarregar-se la Carta Pobla de Setla al Drive (24 MB), publicat per Sergi Silvestre (2014).

Podeu descarregar-se, també, l'annexió de Setla a Muro (1 MB), publicat per Pere Corredor (2017).




[1]Nota: aquest article forma part d’un altre molt més gran i complet que tracta sobre la toponímia de Muro i de les seues pedanies i que va publicar el Centre d’Estudis Contestans, el 2010. Consulteu Cascant Jordà, JV (2010) “Aproximació a la toponímia de Muro”, Alberri, 20, Ed. Centre d’Estudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p. 95-161. Hem modificat el títol de l’article i n’hem actualitzat algunes dades perquè s’adeque a la Revista de Restes d’enguany.

2 comentaris:

  1. Sergi Silvestre Pérez, doctor en Història, va descobrir la Carta Pobla de Setla de Nunyes (1609), una de les més antigues del País Valencià, i la va publicar.

    La Carta es troba dins l'article "Noves aportacions al voltant de les repoblacions postmorisques: la Carta Pobla de Setla (1609)", Alberri 24, Centre d'Estudis Contestans (CEC), Cocentaina, p. 27-71, 2014.

    Si la voleu llegir i descarregar-la, visiteu:

    https://uv.academia.edu/SergiSilvestreP%C3%A9rez

    ResponElimina
  2. Pere Corredor (2017) va descobrir l'annexió de Setla a Muro. Veieu: "1877. L'any de l'annexió", Llibre de Festes de Setla, Setla, p. 13-14, 2017.

    ResponElimina