Setla: dels orígens a l’actualitat[1]
(Revista de Festes de Setla, Junta de
festes de Setla, Muro, 2013)
Introducció
Descriure la història d’un poble
dels orígens a l’actualitat sempre és complicat, perquè la realitat és
interpretable per la persona que observa els fets esdevinguts. N’hi ha elements
que són objectius i irrefutables, però aquests elements poden ser subjectius
quan són interpretats per l’observador.
Un dels elements que sol marcar
més fefaentment la realitat són els topònims o noms d’un lloc. Els noms del
lloc són batejats per persones que en un moment donat interpreten una realitat:
l’entorn, el paisatge, una persona, un fet esdevingut, etc. Aquests nomenaments
solen ser molt conservadors i varien poc al llarg de la història. El problema
rau en passar els segles, ja que l’element observat “perd” el seu significat
com a conseqüència de nous pobladors que parlen una llengua i una cultura
diferent a l’autòctona. Aquests pobladors nous respecten el mot original, però poden
desvirtuar-lo fonèticament, morfològicament, etc., encara que l’essència originària
s’hi manté.
Això és el que pretén aquest
article: resseguir els orígens de Setla, esmentar.-ne l’evolució poblacional i
donar-li un significat al seu ètim. Per a fer-ho possible, hem tingut en compte
tota la bibliografia sobre Setla i la interpretació que li donen els diversos
autors, com veurem.
Setla de Nunyes
Setla
és la població més gran de totes les pedanies que conformen el terme de Muro i
es troba situat a un quilòmetre de Muro, direcció Beniarrés, al marge esquerre
del riu d’Agres. Actualment hi viuen uns 180 habitants (2006) i d’acord amb la Gran enciclopedia de la región valenciana,
té església parroquial, dedicada a sant Joaquim (sant Xoxim, com en diu la
gent), de la qual és annexada l’església de Turballos. Setla, com també
Turballos s’annexaran a Muro el 1877, d’acord amb l’Ordre publicada al Butlletí Oficial de la Província d’Alacant
el 3 de setembre de 1876.
El
senyoriu de Setla va pertànyer a la família Bosch des que Pere Bosch, Justícia
de Xàtiva, va rebre l’alqueria de Turballos de la mà de Jaume i, l’11 d’agost de 1247.
L’última
senyora de Setla de la casa Bosch va ser Doña Rafaela Bosch, qui es va casar
primer amb Don Gabriel Bosch (parent d’ella i de qui no va tenir descendència),
i després amb Don Jerónimo [o Miguel] Núñez), el 1597. El fill d’aquest
matrimoni, Don Pedro Núñez Bosch (després senyor de Sempere, Cartaina i Setla),
sembla que passava llargues temporades al palau del poble i, com a conseqüència
de les seues llargues estades, Setla rebrà l’extensió nominal “de Núñez” fins
l’actualitat.
El 1520, Setla disposava de 12
cases de moriscs i la seua església ja depenia de l’església de Muro, el 1530;
però si és cert el que ens diu Pascual Madoz, el 1845-50, l’església del poblet
es fundaria el 1343.
En
temps de l'Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, el 1555, estava constituïda per
10 cases de cristians nous.
El 1633 Setla tenia 18 cases habitades, 8 buides i 47 persones “de
confessió”; el
1658, tenia 15 veïns (45 habitants?), i el 1693 (any de la 2a Germania), el poblet podria tenir 10 cases
habitades (30-40 persones?).
Francisco Mariano Nipho Cagigal,
el 1771, ens diu de Setla:
Sella de Núñez (lugar) está situado
dentro del término general de Cosentayna; su término es muy limitado,
comprehende de Levante á Poniente por mas de un quarto de legua, y de Tramontana
á Leveche, poco mas de medio quarto; su territorio es delgado, y seco, y por
esto la mayor parte de él está plantado de olivos, i viñedo; riegase una quarta
parte de él no más, por no tener otra agua que la que se conduce del Riachuelo,
llamado Agres, que la toma á cierta distancia; y para el consumo de sus
vecinos, de una Fuentecilla de muy corto manantial, algo apartada del Poblado,
sin poderse por lo dicho aprovechar las sobrantes para regadío; la mayor
cosecha que se coge es de trigo […]; la de panizo […]: la de seda […]: la de
aceyte […]; y la de vino. […] No hay ferias, ni mercados en este pueblo […].
Este pueblo se compone de mas de 80 vecinos, que se mantienen con escasez; su
dueño directo lo es Don Antonio Núñez y Ribera, vecino dela ciudad de Valencia.
No tiene más de una iglesia pequeña sin renta, y en ella un vicario, que a
expensas de dicho Señor Directo se mantiene, por ser annexo de la Universidad de Muro,
otro de los lugares del Condado de Cosentayna.
El 1797, Cavanilles ens parla de
Setla, Selha, i ens diu que forma
part dels nou pobles que conformen la contrada, tot fitant amb el riu d’Agres i,
juntament amb Turballos, ens comenta:
Tres quartos de hora hacia el poniente de
este pueblo [Gaianes] está Turballos, aldea de 18 vecinos, anexo, Selha, que
tiene 74. Sus términos reunidos tienen tres quartos de hora de norte a sur, y
apenas la mitad de oriente a poniente: el suelo es desigual de tierra rojiza en
las cercanías de Turballos, y de albarís en las de Selha: sus vecinos
aprovechan las aguas del rio de Agres, que distribuyen por los campos reducidos
a graderías en las largas cuestas de los ribazos del rio. Los campos de
Turballos no pueden disfrutarlas por su mucha altura, pero se riega con las de
una fuente copiosa que sale por entre peñas. Era menor su caudal pocos años
hace, y se aumentó por medio de una excavación hecha en la falda del monte, con
lo qual aumentaron las huertas: el agua es blanda, y al salir conserva su calor
moderado.
El 1845-1850 Pascual Madoz ens
parla de Setla:
Lugar con ayuntamiento de la provincia de
Alicante (12 horas), partido judicial de Cocentaina, audiencia territorial,
capitanía general, y diócesis de Valencia (19); SUTUACIÓN: en el margen
izquierdo del riachuelo Agres, donde le combeten todos los vientos y goza de
CLIMA bastante templado, una atmósfera pura y cielo alegre, no padeciéndose
otras enfermedades que las estacionales. Tiene 77 CASAS de regulares
dimensiones y buena distribución interior; la del ayuntamiento; casa-palacio
del señor territorial; un pósito con unas 12 fánegas de trigo, y una iglesia
parroquial (San Joaquín), servida por un cura que provee una vez el ordinario y
otra el señor marqués de Albaida, como señor territorial y patrono: es matriz
de la de Turballos, y se fundó en 1343. El vecindario se surte de una fuente
pública que hay fuera de la población, cuyas aguas son abundantes y de buena
calidad. EL TERMINO confina por el Norte con Carrícola; al Este con Gayanes y
Alcocer de Planes; al Sur y Oeste con Muro; estendiéndose ¾ de Norte á Sur, y
apenas la mitad de Este á Oeste. En su radio se comprende el lugar de
Turballos, (véase) que tuvo ayuntamiento hasta el año 1845 en que se agregó á
Cela por no tener los 30 vecinos de la ley, formando con él municipalidad. El
TERRENO es un tanto desigual, de tierra rojiza en las cercanías de Turballos, y
de albani en la de Cela; participa de secano generalmente flojo, y huerta que
es tenaz y bastante productiva, la cual se fertiliza con las aguas del
riachuelo Agres, que se toman por medio de una presa. Sobre su cauce hay un
puente de mampostería de dos arcos y de unos 60 palmos de elevación. El término
antiguo de Turballos no disfruta de este riego por su mucha altura, pero sí del
de una copiosa fuente que nace entre peñas, cuyo caudal se ha aumentado de
resultas de una excavación que se practicó: el agua es blanda y al salir
conserva un calor moderado. Los CAMINOS son locales, de herradura y algo
abandonados. La
CORRESPONDENCIA se recibe de la estafeta de Muro por medio de
peatón. PRODUCTOS: trigo, panizo, aceite, vino, seda, legumbres y hortalizas.
INDUSTRIA: la agrícola, un molino de aceite, ocupándose sobre 10 veces en
telares de lienzo, que dependen de la fábrica de lienzos de Muro. POBLACIÓN:
sin incluir la de Turballos, 68 vecinos, 325 almas…
El 1873 Setla presenta 439
habitants.
Un fet curiós es va produir el
1875 i és que la senyora Joaquina de Pedro i Fernández de Heredia, baronessa
d’Otos, va sol·licitar, el 20 de març d’aquell any, la conversió de Setla en
comtat amb la mateixa denominació a favor del seu consort el senyor Eduardo
Francisco Moore i Wood, marqués de Sant Josep i coronel de cavalleria. El 1879,
i perquè la concessió s’aconseguís, hi van intervenir diputats i senadors del
regne, però no es va aconseguir res, i el 1877 el municipi de Setla de Nunyes,
amb el seu annexat Turballos, van quedar suprimits i els seus termes van passar
a integrar-se al de Muro.
El 1904, i com a conseqüència
d’unes obres de rehabilitació de la teulada de l’ermita de sant Antoni, a Muro,
es plantejarà un conflicte de jurisdicció sobre l’ermita, ja que el capellà de
Setla al·legava que l’ermita es trobava dins de l’antic terme municipal
(recordeu que Setla perd la seua independència el 1877) i que, per tant, tenia
dret sobre l’ermita.
En canvi, els veïns del poble de
Muro havien construït l’ermita sense cobrar entre els anys 1668-1672, i per
tant, també reivindicaven el seu dret sobre la construcció.
Efectivament; l’antiga fita
entre Muro i Setla es donava tot just en aquesta construcció: enfront de
l’ermita hi havia la venta de Setla (i també els Fontanars, que es troben ben a
prop), i encara hi ha veus de Setlers majors que diuen que la construcció
estava en el terme de Setla i el pati de l’ermita en el de Muro. El plet va
acabar amb un ofici de l’ajuntament de Muro a l’Arquebisbat, tot demanant a qui
dels dos capellans li corresponia les despeses de rehabilitació de la teulada
de l’ermita. La contestació de la
Cúria diocesana va ser que el dret sobre la parròquia el
tenia el poble de Muro perquè des de la seua construcció fins aquell any havia
estat aquest poble qui l’havia mantingut.
Tot continuant amb el fil
temporal, Francisco Figueras Pacheco, el 1919, ressenya que Setla té 88
edificis (250 habitants?), i que “hay
iglesia parroquial de entrada dedicada, á San Joaquín, de la que es anejo la
iglesia de Turballos”.
I, finalment, José Sanchis
Sivera, el 1922, ens descriu de Setla que l’església és independent i:
Cetla de Núñez,
Cela, Sela, Selha, Sella de Muro.- Este lugar, de 490
habitantes, pertenece al arciprestazgo de Concentaina, es curato de entrada de
patronato alterno entre el Prelado y el marqués de San José, y su iglesia está
bajo la advocación de San Joaquín. Perteneció a los caballeros Bosch, y
últimamente, su señorío era del referido marqués de San José. En tiempo de
Santo Tomás de Villanueva estaba constituído por 10 casas de cristianos nuevos
y era anejo de Muro. Hoy es parroquia independiente, como queda dicho, y tiene
como anejo a Turballos.
Els orígens de Setla són antics.
Palmira Torregrosa (2009: 8-13), documenta que a l’Alt del Punxó, una partida
prop de Setla, es van trobar restes arqueològiques temporitzades en dues fases:
una d’època neolítica i de l’altra de l’època ibèrica (segles vi-iv aC). En l’última excavació que
s’hi va produir, com a conseqüència dels treballs de l’autovia Central, es va
localitzar un poblat ibèric de, més o menys, una hectàrea de territori. Aquesta
hectàrea estava conformada per unes cabanes d’uns cinc metres de diàmetre amb
estris de cuinar i aixovar domèstic. Aquestes cabanes podrien ser les
precursores de la posterior Setla?
En qualsevol cas, aquesta
població es degué desplaçar fins on es troba a l’actualitat; és a dir, dalt
d’un turonet on es pot divisar pràcticament tota la comarca.
Efectivament; la localització
geogràfica de Setla és molt interessant, ja que es troba tot just al bell mig
entre el riu d’Agres i el riu del barranc de Turballos, en una posició elevada
i privilegiada, tant pel que fa al paisatge que domina (se’n pot albirar Muro,
Cocentaina, tota la Mariola),
com també pels pous d’aigua de què disposa, i això recorda un poc el seu ètim
llatí o mossàrab: SITULA o Sitla; és
a dir, “setrill”, “poal” ple d’aigua. I es ben cert; de tots és sabut que Setla
disposa de molta aigua.
Nosaltres ens decantem a pensar
en l’origen llatí del lloc d’acord amb el que va plantejar Rafael Azuar (2005:
9-28) que les poblacions musulmanes s’assentaven a les parts més baixes del
territori (Benàmer, Alcosser, etc.), tot cercant les aigües del riu; no és el
cas de Setla, ni de Muro, Turballos, Gaianes o Cocentaina, les quals es van
ubicar als llocs més alts, per tal de poder divisar millor els possibles atacs.
En qualsevol cas, Setla va passar
al món àrab entre el 713-794 i 1238 i, per aquesta posició estratègica, és
fàcil pensar que els seus habitants no tindrien la necessitat de desplaçar-se a
cap castell a protegir-se (Alcosser es troba prop, però en una cota de 350 metres d’altitud),
ja que es troba a 410 m
d’altitud. És de suposar que aguantarien bé l’envit de les suposades incursions
al seu radi d’influència.
En època musulmana si el poble
era d’origen llatí, és de suposar que es convertiria en qariya com Benàmer i l’Alqueria dels Capellans. Per tant, Setla, si
més no, les dues construccions més importants del poble, és a dir, el palau de
la senyoria i l’església, estaria formada per una construcció amb habitacions
per al propietari, conreus pròxims, una torreta per guaitar, etc.
Efectivament, així és en
l’actualitat, i tenint en compte el temps passat, el Palau del marqués de
Setla; és “Palacio” com encara en diu la gent molt gran, situada en el número
26 de la plaça del poble, tot just al costat de l’església de sant Joaquim, la
qual també podria tenir els seus orígens com a mesquita, per la seua
orientació. Aquest “Palacio”, com també l’església parroquial, presenta la
porta principal de la construcció cap al SE, o si fa no fa, cap al migdia i és
una construcció molt alta i ampla que pogué ser l’antiga qariya. A la part del darrere, presenta un pati molt gran que fita
amb el carrer Nou. Aquestes dues construccions estan connectades, ja que el
marqués de Setla hi podia escoltar missa sense eixir de casa a través d’un
balcó interior que dóna a l’església.
Així doncs, Setla seria en època
musulmana la plaça de l’església amb la mesquita, i el forn que es troba al
número 1 de la plaça, tot just enfront de l’església (actualment tancat), el
carrer Major i el carrer l’Àngel (on hi ha un llavador). Posteriorment, es
construiria el carrer que dóna a l’altre llavador que hi ha a la Costera, és a dir, el camí
de Turballos. En època cristiana, es construiria el ravalet i posteriorment (a
finals del segle xviii, principis
del xx) es construiria el carrer Nou
i el carreró de l’església que unia la part nova amb la part vella; és a dir,
el carrer Serra; i ja a l’últim terç del segle xx
es construirien les escoles i el bar, ja que les escoles antigues estaven
partides: els xiquets anaven al número 16 de la plaça i les xiquetes al número
13 del carrer Major. En l’última dècada s’ha obert un carrer tot just darrere
del carrer nou; carrer de la Mare de Déu d’Agost. Setla és la població amb més
projecció de totes les que conformen el terme de Muro.
Conclusions
Hem fet unes
breus pinzellades a l’evolució de la història de Setla i n’hem provat
d’extraure’n l’ètim.
Setla, en tant
que llatí o mossàrab, descriuria la realitat a través d’una metàfora, més o
menys literària: “poal”, “setrill”, “recipient ple d’aigua”. El poble es
trobaria entre la fita de les poblacions prearàbigues i les aràbigues, ja que
es troba en una cota elevada i té un riu relativament pròxim (el riu d’Agres). La
localitat va aconseguir carta pobla i per això, probablement, va rebre
l’extensió nominal “de Núñez”, encara que a nivell popular va rebre altres
denominacions: Setla de Muro, d’Agres, etc; però notem que no tenia per què
rebre’n, ja que no hi ha cap topònim amb el mateix nom pròxim que plantege cap
confusió de localització. Interpretem que és una designació del seu propietari.
Esperem que amb aquesta primera aproximació a Setla els seus
veïns vegen el poble amb altres ulls: que vegen el poble com el van veure els
seus primers pobladors; un lloc habitat dalt d’un turó, per a divisar “enemics”,
amb un riu a la seua vora i amb molta aigua al davall dels seus peus: l’element
fonamental per a desenvolupar un lloc...
Josep Vicent Cascant i Jordà
Filologia catalana
Professor de Secundària
Annex fotogràfic
Les fotografies que us presentem tot seguit, van ser realitzades el 2011:
Actualització (12-04-2021)
