Articles, llibres i mil reflexions més sobre Muro del Comtat, el Comtat, la resta del país, etc. Venim del lloc http://roble.pntic.mec.es/jcaj0018/ i que ja no actualitzem per manca d'espai.
En èpoques en què l'home formava part de la natura i s'hi trobava integrat, fer servir recursos que es tenien a l'abast, era una cosa natural; ara però és un art.
Recorde com el meu pare em contava coses del meu avi i em contava com antigament feien espardenyes de careta d'espart. I deia que feia servir una plantilla del peu per a donar-li forma a l'espardenya. Aquest afer, el desenvolupaven quan no podien eixir de casa, perquè plovia o feia mal temps. És per això que no es dedicaven a perdre el dia i es dedicaven a fer coses de casa o coses que no podien fer quan es trobaven al bancal.
Ja ho diu la dita popular: quan hi ha capell al Benicadell, pica espart i fes cordell.
I és quan elaboraven coses precioses, a ulls d'ara, amb l'espart, el cànem, el lli, la bova, els joncs o el vímet. Coses que eren per a tots els dies; estores, espardenyes, cortines, persianes... En fi; sabien fer de tot i ho feien molt bé.
A l'actualitat, ja no sabem fer res. Hem perdut la connexió amb la natura i ja no en formem part i ens ho donen tot fetet, com ara als xiquets xicotets.
Per sort hi ha gent, com ara Eugenio Modesma, que es dedica a enregistrar documentals sobre etnografia i els dona a conèixer a tothom. En té de tots els colors i ens mostra com hem involucionat; una llàstima. Però també dona esperança per a rescatar tot aquest coneixement i reintegrar-lo d'allà d'on no havia d'haver d'eixit mai: de nosaltres.
Us presentem un documental sobre l'elaboració d'espardenyes, però de cànem i en castellà. Tan de bo en puguem documentar en català, perquè com sabem, els afers seran els mateixos, però la percepció de la realitat canvia en funció de la llengua utilitzada...
