Carta Pobla de Muro (26 d'abril de 1611)

 

El 2015, l'Ajuntament de Muro va publicar la Carta Pobla de Muro amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la carta de població de Muro. Heus ací el llibre íntegre: us el podeu descarregar del Drive (15 MB).

Murals d'escriptors medievals i actuals al Batà de Muro, de Toni Espinar

Heus ací els murals realitzats per Toni Espinar al Batà de Muro: escriptors medievals i actuals de la literatura catalana. També s'han fet uns vídeos didàctics sobre aquests autors  i que podeu veure a l'enllaç següent:

https://vimeo.com/showcase/6840583

Si voleu saber la ubicació exacta dels murals, al Google Earth, entreu a l'enllaç següent:

Murals d'escriptors medievals

Finalment, ja que es troben al Batà, segurament hi haurà gent que no sàpiga que és un batà. Heus ací un vídeo sobre la construcció d'un batà:

Els coloms a Muro: història d'una desaparició (2016)

Els coloms a Muro: història d'una desaparició

(Revista de Festes de Muro, Junta de Festes, Ajuntament de Muro, 2016, p 91-93)

Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:

Punxeu sobre aquestes paraules.

  

 

 

Homenatge a tots els colombaris de Muro;

i en especial a Juan Jordá Calatayud,

Juanito el Llandero, Xeu, avi nostre

i campió d’Espanya de solta de coloms, el 1968,

a Múrcia, amb el colom Moreno

Introducció

Muro ha canviat molt en els darrers 40 anys. Encara que poble, la localitat s’ha convertit en una petita ciutat on viu gent d’ací i d’allà i cadascú va a la seua en els seus quefers diaris. Observar el poble no és només observar el seu desenvolupament urbanístic, que també, és observar la seua gent, què fan, com actuen, com es comporten, tradicions, festes, llengua, etc. El món va molt de pressa i cal aturar-nos-hi una mica i observar...

 I observem i descrivim (compareu altres publicacions nostres), i aquest article vol continuar observant la realitat del nostre poble desapareguda o en procés i volem descriure afers, aficions, històries, etc., que han desaparegut o estan en procés de fer-ho. I és el cas del món dels coloms.

 Muro, com tots els pobles valencians, ha sigut un poble de colombaris (colombaire en el valencià general) i de coloms. No fa gaires anys, es podia alçar la vista i veure grups de coloms revolant per sobre les teulades i gent, els colombaris, seguint-los amb la vista i amb prismàtics i tot. Allà on es mirava, es veien colomers i se sentien els parruts dels coloms.

 Aquest article, doncs, pretén ser un homenatge a tots els colombaris del nostre poble i incitar, si es dóna el cas, a reflexionar sobre aquesta afició ja desapareguda. No pretén ser un article tècnic del món dels coloms, ni lingüístic d’aquest camp semàntic particular; però pretenem ressenyar tot aquest món: classes, com es criaven, la solta, els colomers, etc., però sense aprofundir-hi perquè ja hi ha estudis sobre el particular (cf. la bibliografia).

 Criar coloms

El colom ha acompanyat l’home des de temps immemorials fins al punt de formar part del seu entorn: hi ha el poble del Palomar, el cognom Coloma i Colomer, representa la pau i un colom va avisar Noé que havia trobat terra ferma.

 Genèricament parlant hi ha 2 tipus de coloms: els salvatges (colom roquer, el tudó o turcàs), com les tórtores, que no es poden domesticar; i els domèstics: els missatgers; els criats per a ser menjats (peters); els criats per a ser disparats (desrabats o tirenys); i els coloms criats per a la solta (paputs o butxons), que porten menjar a casa. Aquests darrers s’anomenen coloms esportius.

 Segons Emili Casanova (2005: 94) l’origen de la columbicultura esportiva, la solta de coloms, és un esport autòcton valencià que va nàixer a València al segle XVIII i perfeccionada al XIX i des d’on es va traslladar a la resta d’Espanya i a Amèrica, portada per emigrants valencians, especialment a Múrcia. El tir de colom és de les primeries del segle XIX i la columbofília o vol de coloms missatgers és d’origen francès i belga i que es popularitzà a València també al segle XVIII.

 Nosaltres ens centrarem en la descripció dels coloms esportius, ja que és l’esport majoritari que han practicat els colombaris de Muro.

 Criar coloms esportius, paputs, té una finalitat molt concreta: emportar-se la coloma a casa. En això consisteix aquest esport. El colom que rumba o rumbeja millor la coloma, la conquista, i la porta al seu colomer és qui guanya la solta. Per tant, estem parlant d’un esport tremendament competitiu.

 És molt important conèixer la genealogia del colom: de qui és fill, amb qui és creuat, etc., per a poder traure un bon colom, ensenyar-lo bé i guanyar la solta. El nostre avi, Juanito el Llandero, batejava tots els seus coloms i tenia unes fitxes on apuntava qui era el pare, la mare, les seues característiques, i mai no creuava coloms familiars per por a deformacions ni sorpreses inesperades. Els coloms estan en zel, moguts, pràcticament tot l’any i tots els mesos el colombari disposava d’ous i de pitxons, colomins. Cada posta d’una coloma era un colom o dos. El nostre avi, per exemple va arribar a tenir més de 100 coloms al colomer de sa casa, a la seua fontaneria, a l’avinguda del País Valencià, 5 i al Retall, d’enfront del mercat. Per tant, hi havia colombaris que es dedicaven a criar-ne per a vendre; altres en regalaven; se’n donaven sovint per a menjar (arròs en colom), encara que no foren peters, a la família, a les mongetes, etc.

 No parlem d’un esport; no parlem tampoc d’una afició. Estem parlant d’alguna cosa més que una obsessió, ja que el colombari sempre estava al seu colomer. No se’n podia anar de vacances mai, tots els dies se’ls donava de menjar, canviar l’aigua, netejar el fem de les gàbies, mirar els qui havien nascut, els qui havien mort, etc. I les grans damnificades sempre han estat les dones dels colombaris: dones pacients, sempre soles, sempre esperant el seu home que baixara del terrat, que vinguera de la solta, que vinguera de fer barcelles amb altres colombaris, etc. Les dones dels colombaris són les autèntiques heroïnes en tot aquest afer. Fins al punt d’obrir paps de coloms per a traure la dacsa fermentada, (foc, en deien), tornar-los a cosir, cuinar-los per a dinar, etc. El nostre avi mai no va menjar un colom criat per ell ni mai no va obrir un colom per a operar-lo: això ho feia la nostra àvia Elodia i ma mare, Carmen Jordà, Mari la llandera.

 Per tant, i tenint en compte que els coloms eren creuats amb molt cura, es disposava o es disposa de 4 grans grups de coloms, segons el pèl: el negre, el blanc, el roig i el mixt. El grup negre està format pels coloms negres; els moratxos; els fumats (fumat clar, carregat, franciscà i mascarat); el toscat (magany, toscat, gotat o toscat gotejat, agotat o aptetxinat); i el blau (el blau mascarat o blau gotejat o agotat). El grup de coloms blancs són: el blanc; el cuiestrelat o cuaestrelat; i el gaví (normal, blanc, de negre, de roig o de roig blanc). El grup de coloms rojos són: el roig (roig clar, caldera, xocolate o tabac); el baio; el tenat o pèl de rata; i el florit. I, finalment, el grup de coloms mixtos són: el figura o pinto; el curro (de toscat, de blau, de fumat, de mascarat, de negre); el plomes (plomes de toscat, de blau, etc.); l’aliblanc (aliblau o aliblanc de blau, alimascarat o alibanc de mascarat, alitoscat o alibanc de toscat, alimoratxo o aliblanc de moratxo, aliblanc de fumat); i el pera (negre amb pera, etc.) (Segrelles i Martínez, Lluís M., [1990: 37-38]). Com es pot comprovar, el món dels coloms és tot un món i el colombari ho sabia bé.

 Dalt dels terrats, als colomers, els colombaris disposaven de racons perquè la parella de coloms hi fera el niu i tingueren colomins. Si fa no fa, als 10 dies del naixement del poll, el colombari procedia a anellar l’animalet en una poteta: aquesta anella tenia una numeració que identificava el propietari (d’ací la locució m’han anellat, m’he casat). Açò es feia acabats de nàixer perquè les anelles són petites i passen bé per la poteta de l’animal. El colom portarà l’anella tota la vida i en morir, serà tallada per a recuperar-la. En qualsevol cas, sempre hi havia colombaris que “furtaven” coloms d’altres colombaris. Si els coloms no tornaven a casa, el colombari ja el donava per perdut o per “furtat”.

 En passar uns tres mesos de l’anellament i de la separació del seus pares, el colom ja s’alimenta sol (dacsa i edros), té totes les plomes, ja se sap si és mascle o femella, etc., el colombari procedia a pintar-li les ales perquè tots sapigueren que aquell colom era de la seua propietat. No només això; sinó que, a més, era una forma de reconèixer-lo quan volava. El nostre avi, per exemple, usava el color fúcsia, en una ala, i unes ratlles de tonalitats de blau, en l’altra. Tots els membres de l’associació de colombaris de Muro, o d’altres llocs, disposaven d’uns colors determinats per a ser reconeguts entre ells. En qualsevol cas, el nostre avi coneixia els seus coloms només per la forma de volar; no li calien colors.

 Com que al colombari li interessava només coloms mascles per a ser ensenyats, les colomes eres utilitzades per a criar, per a ensenyar coloms a tornar a casa, etc., però sempre en donaven a l’associació, a altres colombaris o a gent coneguda perquè en disposaren. Al remat, allò més important eren els mascles perquè havien de ser preparats per a la solta.

 Per tant, i havent passat per totes aquestes fases, un colom jove ja estava preparat per a ser ensenyat: primerament, el colom se’l posava prop d’una coloma de casa, vella o no, per a veure les seues reaccions. Si ell reaccionava amb zel, si movia, era un bon senyal. Les colomes sempre tenien la cua retallada amb una ala blanca i això se’ls ho havia d’ensenyar als coloms, perquè serà el senyal que hauran de seguir tota la seua vida.

 Els coloms solien estar en unes gàbies en què la meitat era tapada per a dormir i l’altra meitat descoberta i tancada amb un enfilat, perquè conegueren l’entorn, el colomer. El colombari emparellava l’animal, amb una coloma ja ensenyada a tornar a casa, en aquestes gàbies i el tenia uns dies perquè la femella l’ensenyara a reconèixer el lloc. Passats uns dies, se soltaven el colom jove i la coloma per a veure’n la seua reacció. La coloma s’està pel colomer i el colom jove revola el lloc, tot fent l’intent de para-s’hi a buscar-la. La coloma és qui ensenya el colom jove.

 Si el colom respon bé, se li plantejaran reptes més complicats i consistiran a soltar una coloma de casa i dos o tres coloms joves, i a poc a poc més coloms, i això l’obligarà a lluitar per la coloma; ha vist que té competència i haurà de traure el geni per a conquistar-la.

 Com que la finalitat d’aquest procés és aconseguir la coloma, el colombari acabarà premiant el colom i farà que s’emparellen, sempre que veja que el colom respon bé, ha fet nit amb la coloma en un pi, ha sabut quedar-se amb ella en un terrat, etc. Amb el pas del temps, el colombari no li soltarà la coloma sinó que haurà de buscar-se-la ell i portar-la al colomer i aquest serà el repte final, ja que s’haurà d’enfrontar amb altres mascles, que també tenen el mateix objectiu, i el perills de la natura (cables de la llum, escopetes, accidents, etc.). Si passa tots aquests obstacles, el colom jove està preparat pera la solta esportiva. La preparació dels coloms solia fer-se entre juny i setembre i la solta esportiva entre octubre i juny (op cit. [1990: 49]).

 Els colomers solien estar dalt dels terrats de les cases i eren llocs alts, perquè el colombari poguera veure el vol dels coloms. Als terrats els coloms feien el niu, el colombari anellava, pintava, etc. Aquests terrats solien tenir una terrassa on hi havia les gàbies. Aquesta terrassa podia ser ampla o no, però el suficientment gran perquè el colombari poguera treballar amb els animals. I la part final del colomer era la part més alta, la garita, la caseta, la torreta, on el colombari podia estar sense ser vist i contemplar el vol dels coloms. En aquesta part més alta, també hi havia gàbies, a la part de fora, i podia obrir-les des de dins perquè els coloms n’eixiren. I ací s’estaven hores i hores veient volar els coloms.

 A Muro, la solta del colom es feia en dijous i en diumenge i en un primer lloc l’associació que hi havia anava al bar Las Vegas, a la plaça de l’Església, on dalt de tot soltaven la coloma i començava la competició. Posteriorment, feien la solta des de casa Calvo i als darrers anys de l’associació, se soltava la coloma a la caseta de Cabuda, a l’av. de la duquessa d’Almodovar.

 Tots els membres de l’associació estaven obligats a donar colomes a l’associació i, entre associacions, també s’intercanviaven colomes. Volien colomes desconegudes per als coloms del poble, perquè pogueren competir millor.

 Els colombaris solien fer un bon vermut i, posteriorment, començava la competició sobre les 17:00h. Se soltava la coloma i la deixaven una mitja hora que volara sola pel poble. A les 17:30h, més o menys, tots els competidors soltaven els seus coloms i se n’anaven a veure com els mascles acaçaven la coloma. Hi havia un jurat que puntuava l’afer dels coloms: el seu vol, els minuts que estava prop de la coloma, etc., i el terreny de joc era tot el poble. Seguit seguit es veien grups de colombaris amb prismàtics seguint el vol dels coloms. I es jugaven diners; i de vegades, molts diners, entre els colombaris, per a demostrar que el seu colom era el millor. La competició podia durar moltes hores...

 Segons deien, era tot un espectacle veure els coloms volar i els colombaris corrents darrere i fent comentaris sobre la solta. Sobretot, els comentaris (obscens) feien referència a la coloma com si fóra una dona que vol llevar-se del damunt un home o el busca; i dels coloms, que eren “matxotes” intentant enamorar la coloma i emportar-se-la a casa. Fins al punt que quan un colom ho aconseguia i la portava al seu colomer, a la seua gàbia, la resta dels coloms intentaven traure-la de dins de la gàbia i tot. La biologia animal en estat pur i l’home, el gran observador d’aquest espectacle.

 Era tanta l’afició que hi havia a Muro que els colombaris se n’anaven on fóra a participar en competicions, per exemple, a Benidorm, l’Alfàs del Pi, Gaianes, Beniarrés, etc., fins al punt de desplaçar-se a Múrcia, cas de Juanito el Llandero, i guanyar, el 1968, el campionat d’Espanya de solta de coloms, amb el seu colom Moreno. Com hem dit més amunt, aquesta afició era més que una afició i ho demostra el fet, per exemple, que a la mort de Kennedy, l’any 1963, tot el poble parlava d’aquest assassinat i els colombaris s’estaven a casa Calvo fent-se el vermut i parlant de coloms: estaven absorts en el seu món. Era una afició que costava molts diners de mantenir (d’ací el refrany el colom menja or i caga plom), però al colombari no li importava gens ni mica: era la seua forma de viure.

 Segons tenim entès, a Muro hi havia una vintena de colombaris que amb el pas del temps van deixar l’afició. L’excusa que donaven era, sobretot, la construcció de finques altes al poble i això impedia veure volar els animals. A més, no passaven l’afició als membres de la seua família (fills, nebots, néts. Noteu que no hi ha dones colombaris) i a poc a poc deixaren l’afició o se n’anaren a Gaianes on encara se’n volen. Un altre element important que va provocar la desaparició d’aquest esport va ser el fem dels coloms. Aquest fem és molt fort i afecta els pulmons de la persona que s’hi està en contacte. Els metges recomanaven deixar aquest esport sota l’amenaça de costar-los la vida. El fem del colom és molt bo per al camp i, quan netejaven els terrats, el portaven al bancal i era barrejat amb la terra per a produir qualsevol hortalissa. A l’actualitat els pocs colombaris de Muro solten els coloms a Gaianes; i a Setla, encara n’hi ha un que en cria i en vola al mateix poble.

 CONCLUSIÓ

El món dels coloms projecta una forma d’entendre la vida. Com els caçadors o els pilotaris, per exemple, els colombaris han viscut d’una forma determinada i sempre entorn dels seus animals. Sempre pendents d’ells, cuidant-los com si foren els seus fills i molt orgullosos dels animals que han criat. Però com tot canvia o es transmuta, aquesta afició tan arrelada reflecteix un canvi en la mentalitat del nostre poble. Muro ha canviat. I ha canviat molt. Ha canviat una forma de veure el món, en poc menys de 20 anys, i ja no es veuen coloms volant per dalt dels nostres caps. El món dels coloms reflectia una forma de viure la llibertat: la llibertat individual i col·lectiva. La llibertat de veure grups de coloms volant, els colombaris seguint-los i la gent dient: ja van els colombaris per ahí seguint els coloms. És cert: el poble s’ha fet gran i s’han construït finques altes que n’entorpeixen la vista , però encara n’hi ha zones baixes i planes on la vista és bona i hi podria haver coloms...

 El colom evoca la pau i la llibertat i si Muro s’ha quedat sense coloms és que ha perdut la llibertat...

 Agraïments

A les meues ties (les llanderes) i tios,

als meus pares i tot aquell que m’ha comentat

alguna cosa sobre el món dels coloms.

 

Josep Vicent Cascant i Jordà

BIBLIOGRAFIA

CASANOVA, EMILI (2005), «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», en Revista d'estudis catalans, núm. 8, p. 93-113.

SEGRELLES i MARTÍNEZ, LLUÍS M. (1990), Els coloms esportius, quaderns divulgatius, núm. 1, Ajuntament d'Ontinyent, Ajuntament de Montaverner.

- Microtoponímia de Muro (2014)

                     Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:

Punxeu sobre aquestes paraules.

  

Microtoponímia de Muro[1]

(Revista de Festes de Moros i Cristians, Junta de Festes de Moros i Cristians, Muro, 2014, pp 95-97)

 

Introducció

Aquest article descriu la toponímia menor de tot el terme municipal de Muro. La metodologia que hem fet servir per a recollir-la ha estat la següent:

 

- Mitjançant la lectura de llibres i articles de diversos autors locals;

 

- El plànol de jaciments arqueològics del terme municipal de Muro que es troba situat al corredor de l’ajuntament de Muro;

 

- El plànol de situació de tots els carrers de Muro, Benàmer i Setla, editat per l’ajuntament de Muro;

 

- Els plànols de senders (pr-v 277, escala 1:10000, el pr-v 56, escala 1:25000), i el plànol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, que es troben repartits pel terme de Muro;

 

- Els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gestió i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat pe l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, consultats amb molta prudència;

 

- Els noms dels camins rurals que apareixen a diversos cartells del terme, editats per l’ajuntament de Muro;

 

- A través de l’observació directa;

 

- Preguntes directes realitzades a gent gran (amb més de 70 anys);

 

- I, finalment, la publicació que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Corpus toponímic valencià, a finals de 2009.

 

Amb tota la documentació extreta, hem procedit a comparar-la amb la recollida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) mitjançant una taula dividida en columnes en què n’hi ha l’ordenació alfabètica, tot seguint la seua terminologia; és a dir, l’orografia, la hidrografia, el poblament, les partides i els paratges, les vies de comunicació i altres llocs d'interés. Us presentem la recollida per nosaltres[2].

Observacions

- Només hi incorporem aquells topònims que l’AVL no inclou al Corpus toponímic valencià.

- A l’apartat “Vies de comunicació” hi ha camins recollits amb el símbol (*) que entenem que són una invenció de l’ajuntament de Muro, ja que no hem sentit a la gent gran reproduir-los.

- Hi poden aparèixer duplicats toponímics, com ara el riu Fondo o el barranc de Vargues els quals són dues maneres de fer referència al mateix lloc.

 

- Hi ha topònims extrets de la publicació de Joan-Josep Pascual (2004: 72-81), “Els assegadors de Muro”, que no els hem pogut localitzar a través de l’observació directa ni mitjançant l’enquesta a persones majors; però que segurament són duplicacions toponímiques d’un mateix lloc (alcavó de l’Almoroig o séquia de Setla) o que s’han perdut a causa del pas del temps.

 

- També n’hi ha hidrònims que han desaparegut (i que recollim) a causa de l’evolució urbanística del poble, com ara la bassa de Mossèn Gènit, la font del carrer Sants, etc.

 

- Els topònims que recullen els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gestió i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat per l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, i el Plànol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, editat per l’ajuntament de Muro, els hi hem inclòs però n’hi ha que porten el símbol (+), perquè estan en castellà i que nosaltres hem traduït, tot presentant-los en cursiva; en són quatre: Alto de la Oveja (l’alt de l’Ovella), Cerro de la Cruz (l’alt de la Creu, recollit per l’AVL), Llano Rojo (el pla Roig, també recollit per l’AVL) i Lo de las Neveras (El de les Neveres). Preguntada la gent gran per aquests tres topònims (el pla Roig està clar), l’alt de l’Ovella no sabien reconèixer-lo (el plànol el localitza a l’alt de Turballos); l’alt de la Creu els sonava però no tenien clar la seua ubicació (l’alt del Mig, a Turballos); i El de les Neveres, directament, no sabien localitzar-lo (el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, més amunt de les mines de Tatam). N’hi ha el cas d’un topònim (Loma del Pelegú, lloma del Pelegú?, és l’alt de Gaianes?) que la gent no reconeix i que el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, del pla Roig, al costat del de les Neveres, tot fitant amb el terme de Gaianes. l’AVL el denomina lloma del Pelegrí. L’editat per l’ajuntament de Muro, recull literalment: Cerro de la Cruz, alt de l’Ovella, alt de la Creu, lloma de les Neveres i lloma del Pelegrí.

 

- L’AVL recull el terme Crebantada, terme correcte, però hem de tenir en compte que a Muro es diu dialectalment: Cabrantà. En canvi, sí que recullen el terme dialectal flare. També incorporen, però, la forma correcta castellana, Collado, quan tots sabem que a nivell dialectal hom pronuncia Collao. Finalment, l’AVL recull la partida de l’Amoroig i el barranc de l’Escorrupènia; en canvi els murers pronuncien l’Almoroig i l’Escurruspènia.

 

- L’AVL recull, també, la partida del Braçal; òbviament, és un error; aquesta partida es diu Bracal. Francisco De Paula Momblanch (1959³: 27), en pensa que vol dir “lloc de verdures”. No té res a veure amb braç o derivats.

 

- Pel que fa als criteris lingüístics, mostrem la paraula normativa i les formes col·loquials es presenten en cursiva i entre parèntesi (aigüera [auiera]); pel que fa a l’ús de la preposició medial, hem optat per posar-la entre parèntesi (penya [de] la Mel) en els contextos en què la gent no la reprodueix; quant als sufixos –ada, –ador i derivats, hem seguit el mateix criteri que en la preposició medial; és a dir, posar-les entre parèntesi (Para[da] del Sargento, la Cabranta[da], les Montserra[d]es, etc.); i pel que fa a l’ús de castellanismes i de malnoms, els hem respectat, tot transcrivint-los en cursiva: Padre Nuestro, casilla de l’Estret, casilla de Turballos, font del Uito, etc.

- Finalment, volem comentar que hem intentat recollir tota la toponímia menor del terme de Muro, però que de segur que ens n’haurem deixat per recollir. Valga aquest treball, però, per presentar-ne una bona mostra ben representativa, si no tota, quasi tota.

 

 Orografia

Alt d’Abat

Alt de Gaianes (alt del Pelegrí+?)

Alt de l’Ovella+

Alt de Turballos

Alt dels Volcadors

Carrasquetes

Collao

Cotet (Serra Antona)

Cova (d)el Moro

Cova Alta

Cova de la penya (del) Flare

El de les Neveres+

Estret d’Agres

Fita (amb Agres)

Flare d’Agres

Hidro (subestació de llum Setla-Alcosser)

Lloma

Lloma (de la) Garrofera

Lloma (de) Carrera (de Cabrera)

Lloma del Cotet (d’Albors)

Lloma del Pelegú+

Lloma del Port

Llometa

Montserra(d)es

Morro (de) Senabre

Para(da) del Sargento (lloma [de] Carrera)

Penya (de) la Mel

Penya de l’Àguila

Penyeta del Rellotge

Pla d’Oltra

Port

Port d’Albaida

Puntal Negre

Racó (del) Grenyó

Racó (del) Llobet

Serra de Turballos

Solana de Turballos

Hidrografia

Aigüera (auiera) del ti Jeroni

Alcavó de l’Almoroig

Assut (presa del reg de sant Joaquim)

Banyets d’Agres (terme d’Agres)

Barranc de l’auela malicciosa

Barranc de la Borona(da)

Barranc de la Perla

Barranc de la Serrana

Barranc de Sanchis

Barranc de Senabre

Barranc de Turballos

Barranc de Valero

Barranc del Mas

Barranc del Quin

Barranc del riu Fondo (barranc de Vargues)

Barranc del Rull

Bassa (de) la Plana

Bassa de la font de la Carrasca

Bassa de la font de Turballos

Bassa de les Fontanelletes

Bassa de Mossén Gènit

Bassa del llavador de Benàmer

Bassa Nova (Benàmer)

Batà

Canal de Benàmer

Depòsit dels Fontanars

Derramador (de Ramírez)

Escurador de la plaça de l’Ermita

Font  (de) Mitgeta

Font (de) Cento Gota

Font de Carmen, la Rossina

Font de Diuardet de Mollà

Font de Juan de Dios

Font de l’Esbarzer

Font de l’Estret (d’Agres)

Font de l’Om

Font de la bassa (de) Maïques

Font de la bassa (de) Mitgeta

Font de la Bassa Llarga

Font de la Cabranta(da)

Font de la Carrasca

Font de la caseta (de) Maïques

Font de la Cigala

Font de la Costera de l’Alquerieta

Font de la Pedrera

Font de la Plana

Font de la venta de Setla

Font de les Bassetes

Font de les Fontanelletes (o de Cotimanya)

Font de Muta

Font de Rella (de la Fotja)

Font de sant Roc o font Major

Font de Senabre

Font de Turballos

Font de Vicedo

Font del Baladre

Font del barranc de Sanchis

Font del barranc de Turballos (bassa de les Monges)

Font del Barranquet de Joana

Font del Batà

Font del Canyaret

Font del carrer Sants

Font del Civil

Font del Depòsit

Font del Magre

Font del mas d’Alfafar

Font del molí de Ciment

Font del Morenet

Font del Nouer (de l’Anouer)

Font del Pantanet

Font del Pelat

Font del Pinar

Font del Pinaret

Font del Racó (de) Llobet

Font del Sevilero

Font del Uito

Font del Xop

Font Gela(da)

Font Santa

Fontanars

Fonteta de la Perla

Fontetes Santes

Fonts de Barberet

Fonts del Marge

Fonts del molí (del) Riuet

Fonts del Pantanet

Llavador de Benàmer

Llavador de de la plaça de Turballos

Llavador de l’Ermita (Muro)

Llavador de la font Turballos

Llavador de sant Roc (Muro)

Llavador de Setla

Llavador del Canyaret (Muro)

Llavador del carrer (de) l’Àngel (de Setla)

Pou d’aigües de la Plana

Pou d’aigües del Pinar

Pou de la Borona(da)

Pou de la Marquesita

Pou del passeig de la Rabosa

Pouets de Seguí

Reg de la Cabranta(da)

Reg de la Font

Reg de la Plana

Reg de les Bassetes

Reg de les Fontanelles

Reg de Palacio

Reg del Bracal

Reg del Matzem (Manzem)

Riu del barranc de Turballos

Riu Fondo (barranc de Vargues)

Sénia

Séquia de Setla

Poblament

Bogesa (fàbrica)

Casa (de) Barberà

Casa (de) Dentilla

Casa de  l’Alacantí (l’Alicantí)

Casa de les Cabeces

Casa del Coto

Caseta (de) Baeza

Caseta (de) Barreta

Caseta (de) Cama

Caseta (de) Candela

Caseta (de) Fullana

Caseta (de) Gallina

Caseta (de) Paiano

Caseta (de) Pepe, el Llumener

Caseta (de) Solbes

Caseta de Ca(d)ira

Caseta de Juanito Albert Ragüés

Caseta de Puig

Caseta de Vargues

Caseta del Cabreret

Caseta del Tap

Caseta del ti Jeroni

Casilla de Benàmer

Casilla de l’Estret (caseta del Tren)

Casilla de Turballos (caseta del Tren)

Club de tenis la Plana

Corral de Boix

Corral de Gonzálbez

Corral de la Foia

Corral de les Coves

Corral de Miquel

Corral de Santiago

Corral de Soriano

Corral de Valero

Corral de Veneno (corral Blanc)

Fàbrica de Mataredona (les Caixetes)

Forn (de calç) de Bellot

Mas (del) racó Llobet

Mas d’Agulló

Mas de Benataire

Mas de l’Arpella

Mas de la casa Blanca (casa Blanca)

Mas de la Foia

Mas del Magre

Mas del Teula(d)í

Mas Nou (la Plana)

Mines de Tatam

Molí (de) Cartons (o de Ganzálbez)

Molí (de) Ciment (de Benàmer)

Molí (del) Riuet (molí [de] Pedro)

Molí de Baix (o de Ciment, borrera del ti Pejerto, borrera de Cabeça)

Molí de Dalt (o del ti Juanet)

Molí de l’Estret

Molí de sant Antoni (Orujera, fàbrica de pinyol)

Molí del Batà

Molí Nou (o de Cloquell)

Ranxo Wilson

Venta (d)el Pi

Venta de Setla

Ventorrillo

Xalet d’Adrian

Xalet de Pepe l’arquitecto

Partides i paratges

Barranc de la Cabranta(da)

Barranc de Sanchis

Barranc de Turballos

Barranc del Quin

Benataire

Camí de Senabre

Carretera d’Agres

Carretera de Setla de Nunyes

Duquessa d’Almodóvar

El Carliste

El Morro (de) Senabre

El Padre Nuestro

El Pinar

El Pinaret

El Pla de la Comuna

El Pont de sant Gonçalo

El Real Franc

Els màrgens Alts

Els Ràfols (el Ràfol)

L’Arpella

L’Estret (d’Agres)

L’Hort de Sandingo

L’Horta del Paradís

L’Horta Fonda

L’Olivar Gran

La Canya(da)

La Font Major

La Solana d’Agres

La Solana de Gaianes

La terra Blanca

Les Cabanyes

Palacio

Pequís

Vies de comunicació

Alcantarilla - Androna del Pla

Antic camí de Cocentaina

Assega[d]or de Gandia

Assega[d]or del racó (de) Cabrera (de Carrera)

Assega[d]or del racó (de) Seguí

Assega[d]or del racó de Navarro

Assega[d]or del racó del Teular (camí [del] racó del Teular)

Camí (del) racó (de) Roca

Camí (del) racó (del) Puig

Camí (del) racó de(l) Rai

Camí de l’Alcúdia

Camí de l’Alquerieta ([de] Jordà o dels Capellans)

Camí de l’Ametler*

Camí de l’Assega[d]or

Camí de l’Espígol*

Camí de l’Estornell*

Camí de l’Eucaliptus*

Camí de l’hort de Sandingo

Camí de l’Òbila*

Camí de l’Olivera*

Camí de l’Oreneta*

Camí de la bassa de Turballos

Camí de la Berbena*

Camí de la Cabranta(da)

Camí de la Calèndula*

Camí de la Camamilla*

Camí de la Cardenera*

Camí de la carretera Nacional 340

Camí de la casa Blanca (mas de...)

Camí de la caseta (de) Mitgeta

Camí de la caseta de Senabre

Camí de la Centaura

Camí de la costera de Valero

Camí de la cova (de) Beneito

Camí de la creu de Triana

Camí de la fita de Cocentaina

Camí de la Foia

Camí de la font de Senabre

Camí de la font del Baladre

Camí de la font del Paradís

Camí de la font del Uito

Camí de la font Major

Camí de la lloma del Pinaret

Camí de la Regalèssia*

Camí de la Rosa*

Camí de la Rosella*

Camí de la senda de Benàmer

Camí de la Solana

Camí de la solana del Pinaret

Camí de la Valeriana*

Camí de la Via (del tren Alcoi-Gandia)

Camí de la via de Cocentaina

Camí de la via Xixarra (via del tren Alcoi-Iecla)

Camí de les brises de Mariola*

Camí de les fontetes Santes (o vell de Muro)

Camí de les Llorences

Camí de les Vaqueries

Camí de Pequís

Camí de Turballos a Gaianes (Assegador)

Camí de Turballos o del Port (d’Albaida)

Camí del Barranc

Camí del Bedoll*

Camí del Calvari

Camí del Colom*

Camí del Créixens*

Camí del Donzell*

Camí del Fenoll*

Camí del Freix*

Camí del Ginebre*

Camí del Malvi*

Camí del mas d’Alfafar

Camí del mas Nou

Camí del molí Pedro (o del Riuet)

Camí del morro (de) Senabre

Camí del Mussol*

Camí del Pàmpol*

Camí del peu de Montcabrer*

Camí del Pinar

Camí del Poliol*

Camí del racó del Moro

Camí del Ràfol

Camí del Romer*

Camí del Rull

Camí del Saüc*

Camí del Til·ler*

Camí del Timó*

Camí del Trèvol*

Camí del Ventorrillo

Camí dels Fontanars

Camí dels Trigueros*

Camí vell d’Agres

Camí vell d’Alcoi (o camí de Turballos)

Camí vell de Benimarfull

Camí vell de l’Alqueria

Camí vell de Muro

Camí vell de Setla

Costera de Valero

Passadís de la Penya

Passeig de la Rabosa (Camí de la font del Baladre)

Pont de Ferro

Pont de l’Almorig

Pont de l’Empedrat

Pont de la Cabranta(da)

Pont de la Canaleta (Séquia de Setla)

Pont de la Mula

Pont de sant Gonçalo

Pont de Satorre

Pont de Senabre

Pont de Setla

Pont de Vargues

Port d’Albaida

Terraplé

 

josep vicent cascant i jordà

Annex fotogràfic

Les fotografies que us presentem tot seguit, van ser realitzades el 2011:

[1]
 

               Nota: aquest article forma part d’un altre molt més gran i complet que tracta sobre la toponímia de Muro i de les seues pedanies i que va publicar el Centre d’Estudis Contestans, el 2010. Més en concret, correspon a l’annex toponímic en què es detalla tota la microtoponímia del nostre terme i que us reproduïm en aquest article. Consulteu Cascant Jordà, JV (2010) “Aproximació a la toponímia de Muro”, Alberri, 20, Ed. Centre d’Estudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p. 95-161.

[2]             A l’estudi original apareixen totes dues taules: la realitzada per l’AVL i la nostra. Veieu Cascant Jordà, JV (2010), si les voleu consultar.