
dijous, 27 de juliol del 2017
El Palau del marqués de Setla i altres coses (2017)

dijous, 7 d’abril del 2016
Els coloms a Muro: història d'una desaparició (2016)
Els
coloms a Muro: història d'una desaparició
(Revista de Festes de Muro, Junta de Festes, Ajuntament de Muro,
2016, p 91-93)
Homenatge
a tots els colombaris de Muro;
i en
especial a Juan Jordá Calatayud,
Juanito
el Llandero, Xeu,
avi nostre
i
campió d’Espanya de solta de coloms, el 1968,
a
Múrcia, amb el colom Moreno
Introducció
Muro ha canviat molt en els
darrers 40 anys. Encara que poble, la localitat s’ha convertit en una petita
ciutat on viu gent d’ací i d’allà i cadascú va a la seua en els seus quefers
diaris. Observar el poble no és només observar el seu desenvolupament
urbanístic, que també, és observar la seua gent, què fan, com actuen, com es
comporten, tradicions, festes, llengua, etc. El món va molt de pressa i cal
aturar-nos-hi una mica i observar...
El colom ha acompanyat l’home des
de temps immemorials fins al punt de formar part del seu entorn: hi ha el poble
del Palomar, el cognom Coloma i Colomer, representa la pau i un colom va avisar
Noé que havia trobat terra ferma.
Segons deien, era tot un espectacle veure els coloms volar i els colombaris corrents darrere i fent comentaris sobre la solta. Sobretot, els comentaris (obscens) feien referència a la coloma com si fóra una dona que vol llevar-se del damunt un home o el busca; i dels coloms, que eren “matxotes” intentant enamorar la coloma i emportar-se-la a casa. Fins al punt que quan un colom ho aconseguia i la portava al seu colomer, a la seua gàbia, la resta dels coloms intentaven traure-la de dins de la gàbia i tot. La biologia animal en estat pur i l’home, el gran observador d’aquest espectacle.
El món dels coloms projecta una
forma d’entendre la vida. Com els caçadors o els pilotaris, per exemple, els
colombaris han viscut d’una forma determinada i sempre entorn dels seus
animals. Sempre pendents d’ells, cuidant-los com si foren els seus fills i molt
orgullosos dels animals que han criat. Però com tot canvia o es transmuta,
aquesta afició tan arrelada reflecteix un canvi en la mentalitat del nostre
poble. Muro ha canviat. I ha canviat molt. Ha canviat una forma de veure el món,
en poc menys de 20 anys, i ja no es veuen coloms volant per dalt dels nostres
caps. El món dels coloms reflectia una forma de viure la llibertat: la
llibertat individual i col·lectiva. La llibertat de veure grups de coloms
volant, els colombaris seguint-los i la gent dient: ja van els colombaris per ahí seguint els coloms. És cert: el poble
s’ha fet gran i s’han construït finques altes que n’entorpeixen la vista , però
encara n’hi ha zones baixes i planes on la vista és bona i hi podria haver
coloms...
A les meues ties (les llanderes) i tios,
als meus pares i tot
aquell que m’ha comentat
alguna cosa sobre el
món dels coloms.
Josep Vicent Cascant i
Jordà
BIBLIOGRAFIA
CASANOVA, EMILI (2005), «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica
dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», en Revista
d'estudis catalans, núm. 8, p. 93-113.
SEGRELLES i MARTÍNEZ, LLUÍS M. (1990), Els coloms esportius, quaderns divulgatius, núm. 1, Ajuntament d'Ontinyent, Ajuntament de Montaverner.
dilluns, 30 de març del 2015
La penya del Rellotge (2015)
LA PENYA DEL RELLOTGE
Josep Vicent Cascant i Jordà
(Revista de Festes de Muro, Junta de Festes, Ajuntament de Muro, 2015, p.
48-50)
Introducció
La realitat es percep en funció
de l’observador. La física quàntica determina que l’objecte observat pren
«forma» quan és apreciat a nivell individual i, aqueixa observació individual,
és compartida a nivell col·lectiu i l’inconscient col·lectiu determina que això
és així i li posa nom al fet observat.
Les coses observades passen de
moda; ara les observem, ara les oblidem i no tenen interés i l’imaginari
col·lectiu acaba oblidant-les. És el cas de les penyes, racons, ombres formades
a les muntanyes i penyes, etc., que la saviesa popular li ha donat un valor
determinat però que, en tant que deixa de tenir interés, l’objecte observat
passa a l’oblit, a dormir el somni dels justos, fins que hi apareix algun
observador que torna a reclamar atenció a allò oblidat.
La penya del Frare amb el frare a l’ombra. 12-12-2014 a les 08:45h.
D’açò que estem parlant és un
exemple la penya de l’Àguila o la penya del Frare. La penya de l’Àguila es
troba tot just enfront de la font de la Quebrantada
i pràcticament ningú no sap localitzar-la. I pel que fa a la penya del Frare,
ara per ara, no tenim constància que mai no haja sigut una penya que marca cap
hora determinada, però tot tenint en compte el seu frare; qui no diu que
l’agulla haja sigut en altres temps un rellotge que haja marcat alguna hora?
La penya del Rellotge
La penya del Rellotge és un
monticle, un sobreeixidor, que es troba al bell mig de la serra del Benicadell,
al terme de Gaianes, al seu vessant esquerre, abans de la fita amb Turballos.
Aquesta penya rep el nom del
Rellotge perquè marca 7 hores al llarg del dia; de matí, a la part esquerra del
molló i, de vesprada, a la part dreta de la lloma. És com un rellotge que marca
diverses hores en funció de la posició del sol. La diferència que hi ha entre
aquesta penya i d’altres, com ara la penya del Migdia, és justament les hores
que marca: la penya del Migdia només senyala el migdia tot just quan el sol es
troba a la seua vertical.
La penya del Migdia el 24-05-2013
Estem parlant de punts d’observació que la gent fa i feia servir per a guiar-se a nivell temporal, sobretot, en trobar-se fora de la població. Muro, com també Setla, Benàmer o l’Alqueria són llocs privilegiats per a observar les serres. Antigament, la gent solia guiar-se a través dels tocs del campanar, si es trobava al poble, o bé a través de la posició del sol i de les ombres que es projecten a les muntanyes, si es trobaven fora de la població. En un temps en què no hi havia rellotges de polsera, la gent del camp, caçadors, ramaders, llenyataires i gent en general que treballava fora del poble feia servir aquest mètode de percepció temporal per a parar a esmorzar, dinar, acabar la jornada laboral, etc.
La penya del Rellotge és el clar exemple d'un símbol que ha guiat la gent del camp fins no fa gaire temps. La penya presenta dues hores al matí (el riu i un animal semblant a un conill), el migdia i dues hores a la vesprada (el soldat i els soldats) i quan es pon el sol. I aquestes hores semblen que han marcat descansos en la jornada laboral d'un llaurador o d'un treballador del camp en general.
Us presentem, tot seguit, les 7
hores que marca la penya del Rellotge al llarg del dia. Sí bé és cert que totes
les ombres que marquen alguna hora es produeixen tot depenent de la posició del
sol, el que sí que està clar és que la penya del Rellotge sempre marca el
migdia a les 12:00, hora solar, i quan la penya és totalment «blanca», no hi ha
ombra, són les 13:00h, hora solar.
La resta de les hores es poden
definir millor o no però la del migdia és exacta independentment de trobar-se
entre desembre-juny o juny-desembre; és a dir, si anem cara a l’estiu o si anem
cara a l’hivern. El solstici d’hivern (el 21 de desembre) i el solstici d’estiu
(el 21 de juny) determina que es vegen les hores millor o pitjor. Fem servir
l'horari d'hivern (+1 hora respecte de l'hora solar) i entre parèntesi l'hora
solar per a descriure les hores de la penya. Si voleu interpretar les hores amb
l'horari d'estiu, haureu de sumar dues hores (+ 2) a l'hora solar:
1. El riu: aquesta ombra
es produeix entre les 09:00h i les 09:30h (08:00h – 08:30h, hora solar) i, com
el seu nom assenyala, l'ombra recorda les revoltes d'un riu sinuós a la vora
esquerra de la penya. Referit per la gent gran, aquesta ombra marcaria parar de
treballar (fer olives, etc.), per a esmorzar. Pot ser contemplada al llarg de
tot l'any.
2. Un conill?
Aquesta ombra és l’evolució del riu i ens va aparéixer quan documentàvem totes
les hores que marca la penya del Rellotge. Es produeix entre les 11:00h i les
12:00h (10:00h – 11:00h, hora solar) i sembla ser una mena de conill en què es
poden apreciar les orelles i el cul de l'animal. Es forma al vessant esquerre
de la lloma i no hem sentit el terme a la gent gran. Aquesta ombra va
desapareixent a poc a poc fins que es completa el migdia. Pot ser apreciada al
llarg de tot l'any.
3. - 4. Pinta el colomet o
el borrego: aquesta expressió fa referència al moment en què l’ombra del conill
va desapareixent i un molló de roca, un colom, rep la llum del sol al bell mig
de la darrera ombra que queda, de la part esquerre de la lloma, abans que
estiga completament «blanca». Es produeix entre les 13:00h i les 14:00h (12:00h
– 13:00h, hora solar); és a dir, «s'il·lumina» un molló en mig de l'última
ombra, les 13:00h (12:00h, hora solar), fins que l'ombra desapareix per complet
i la penya queda completament «blanca», a les 14:00h (13:00h, hora solar).
Aquesta hora és la que més recorda la gent major i marcaria parar de la faena
per a dinar o tornar a casa a dinar. S'aprecia al llarg de tot l'any
independentment de l'orientació del sol.
5. El soldat: aquesta
ombra es forma entre les 16:00 i les 17:00h (15:00h – 16:00h, hora solar), a la
banda dreta de la penya, i com el seu nom indica, recorda un soldat tot mirant
cap amunt i porta un fusell a la seua
esquerra. Aquesta ombra és recordada per la gent gran i podria marcar el
final de la jornada laboral. Aquesta ombra, però, no s'aprecia al llarg de tot
l'any. Va evolucionant fins aconseguir la forma d'un soldat, des del solstici
d'hivern, el 21 de desembre, fins octubre, si fa no fa. Podria ser l'ombra més
moderna, si més no pel que fa al nom, ja que recorda un soldat de l'exèrcit de
terra; però abans de la indumentària d'aquest cos podria rebre qualsevol nom:
l'home, l'home amb un garrot, etc.
6. Els soldats o els
soldadets: aquesta ombra és l'evolució natural del soldat i es
forma a la banda dreta de la penya, però
a l'esquerra del soldat i es defineix com soldats entre les 17:00h i les 18:00h
(16:00h – 17:00h, hora solar). És una ombra discutida perquè hi ha que anomena
aquestes ombres «el soldat» i d'altres «els soldats». En són tres, tres caps
molt junts, que miren cap amunt. Acaben formant-se del tot quan ha desaparegut
el soldat (17:00h). No n'estem segurs, però cada cap dels soldats marcaria 15
minuts de l'hora fins arribar a les 18:00h. Com el soldat, aquesta ombra
marcaria el final de la jornada laboral en el camp.
7. I en fer-se de nit: la
penya del Rellotge s'il·lumina quan el dia s'enfosqueix. La serra del
Benicadell es troba tota en ombra i només la penya del Rellotge s'il·lumina.
Això ens va cridar molt l'atenció mentre documentàvem les hores d'aquesta penya
i no tenim constància que la gent gran en faça referència, però marcaria una
darrera hora, si fa no fa: les 19:00h – 19:30h (18:00h – 18:30h, hora solar).
Conclusió
Com dèiem a la introducció
d'aquest article, tota la realitat es troba en «suspensió» fins que l'observador
la «materialitza», en observar-la. Amb aquest article hem demostrat que això és
així, ja que el nostre poble ha tingut sempre al davant la serra del Benicadell
i l'ha observada en funció dels seus interessos. Quan aquests interessos han
canviat, l'observació d'allò observat ha desaparegut. I és el cas de la penya
del Rellotge.
En temps antics, aquesta penya
marcava la jornada laboral d'un llaurador i a l'actualitat només uns pocs veuen
el migdia en aquesta penya. Nosaltres mateixos ens hem emportat una meravellosa
sorpresa, ja que només volíem documentar el migdia, que sempre l'hem sentida
dir a casa, i ens hem trobat amb un veritable rellotge: un rellotge que hem
incorporat a la nostra vida diària i que mirem seguit seguit... Sempre l'hem
tinguda davant del nas i mai no ens n'havíem adonat...
Amic lector; per què no deixem de
banda una mica els telèfons mòbils, les tablets, l'ordinador, la
televisió, etc., i provem de «mirar» el que ens envolta amb uns altres ulls i
rescatem realitats de l'oblit que han perdut la seua actualitat perquè els hem
deixat d’observar...?
Seguidament, us presentem
fotografies amb totes les hores ressenyades més amunt. Les hem encerclades
perquè es puguen visualitzar millor i van ser realitzades entre el 25 de maig
del 2013 i el 6 de juny del 2013, el 12 de desembre del 2014 i el 13 de
desembre de 2014. Finalment, les fotografies van ser preses a la finca de Barreta, l’edifici Torremur, a
l’avinguda de València, 77:
Agraïments
A mon pare, José Cascant
Gilabert, Pepito Carrasca, perquè
m’ha ensenyat a mirar la realitat amb uns altres ulls... Sense tu la penya del
Rellotge haguera acabat dormint el somni dels justos...
Muro, el dia de sant Llúcia, el
13 de desembre, del 2014. Per santa Llúcia, un pam de puça i per Nadal, un pam
de gall...