...Com hem de saber fer coses..., doncs mostrem totes les coses que fem per a ser autosuficients i no dependre tant del sistema o ser ignorants i/o inútils de l'entorn que ens envolta.
...Com hem de saber fer coses..., doncs mostrem totes les coses que fem per a ser autosuficients i no dependre tant del sistema o ser ignorants i/o inútils de l'entorn que ens envolta.
Us volem mostrar un capítol de South Park en què planteja una crítica poderosa: la gent formada a la universitat no sap fer res (canviar una aixeta, una bombeta de la llum...) i necessita els serveis de tècnics que són... Milionaris...
La gent ha de saber fer coses...
A reflexionar...
Fonet era un programa de pràctiques de fonètica autoavaluatives desenvolupat per la Universitat d’Alacant i, que sense més ni més, desaparegué de la xarxa. El programa es troba en CD del Gripau antics i permet que l’usuari faça exercicis de discriminació de sons i també de la seua pròpia pronúncia.
És un recurs molt útil per als estudiants de 2n de BATX., i d'altres nivells, i per això, hem decidit penjar-lo al nostre Drive, perquè el pugueu descarregar. Necessita el Adobe Flash Player 8.0.22.0 per a funcionar...
Esperem que us siga molt útil i que pugueu fer-lo servir.
La Tercera Onada va ser un moviment experimental basat en el feixisme, ideat i dirigit pel professor d'història Ron Jones amb estudiants de secundària de la Cubberley High School de Palo Alto (Califòrnia) durant la primera setmana d'abril de 1967, com a part d'un curs sobre l'Alemanya nazi.
Argument
Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a prendre el poder. El professor decideix començar un experiment amb els estudiants per demostrar com és de fàcil manipular les masses.
A la tardor de 1967, un professor d'història a l'Institut Cubberley de Palo Alto, Califòrnia, anomenat Ron Jones va dirigir un experiment en la seva classe: Va imposar un règim d'estricta disciplina a la seva classe, restringint la llibertat dels alumnes i fent d'ells una unitat. Per a gran sorpresa del professor, els alumnes van reaccionar amb entusiasme a l'obediència exigida d'ells. L'experiment, que originalment havia de durar només un dia, aviat es va estendre per tota l'escola. Aquells que dissentien van ser aïllats o fins i tot agredits si no s'unien al moviment, i els membres van començar a espiar-se i a desconfiar entre ells. El cinquè dia, Ron Jones va ser obligat a donar per acabat l'experiment.
El nom del moviment va ser la «Tercera Onada», i ha inspirat aquesta pel·lícula.
Font: Wikipèdia
...És un bon exemple de tot allò que estem parlant a les entrades anteriors... Venen temps durs...
Us la deixem a sota, per si resulta del vostre interés.
La propaganda, com també la publicitat, té la finalitat de convéncer a algú que el seu producte és el millor... Si això, ho apliquem al món de les idees, el pensament únic és inevitable...
Us presentem, tot seguit, una sèrie de documents que van en aquesta línia i que expliquen molt bé sobre què estem parlant: els conceptes teòrics sobre el món de la publicitat; el llibre Propaganda (1928), de Edward Bernay; les '10 estratègies de manipulació', de Noam Chomky; i la famosa novel·la, 1984 (1949), de George Orwell.
Propaganda, de Edward Bernay.
Arran de les explicacions dels conceptes sociolingüístics a l'alumnat de 2n de batxillerat, vam plantejar-los veure la pel·lícula La llegada (2016) (i que teniu ací sota per si us resulta d'interés), en què es dona el context de l'arribada d'uns éssers extraterrestres, i la protagonista planteja teories lingüístiques sobre la Retòrica Constrastiva (RC) o relativisme lingüístic.
Totes les 'ètnies' antropològiques perceben la realitat de forma específica i les seues llengües manifesten aqueixa percepció de la realitat (l'ona i la partícula de la física quàntica) de forma concreta; per això, trobar-hi els nexes de connexió, ajuda a l'adquisició de noves llengües i, per tant, només formes de pensament o d'entendre la realitat.
Al nostres entendre, el món anglosaxó (L1) va crear aquests termes, Kaplan (1966), per a entendre una cultura antropològica determinada (L2), amb la intenció que la L2 s'assimile a la L1, s'hi diluesca, desaparega i la L2 esdevinga L1. Aqueixa és la intenció darrera de la retòrica constructiva anglosaxona...
No obstant això, entenem que la RC o el relativisme lingüístic s'ha de tenir molt en compte en el món de la traducció, ja que el traductor s'ha de comportar com un 'autòcton' de la llengua que vol traduir i de la seua pròpia llengua o cultura originària.
En fi: en qualsevol cas, jutgeu vosaltres mateixos...
Tot seguit, us deixem un parell d'articles que parlen d'aquests conceptes, com també la pel·lícula presentada més amunt.