Microtoponímia de Muro[1]
(Revista de Festes de Moros i Cristians, Junta de Festes de Moros i Cristians, Muro, 2014, pp
95-97)
Introducció
Aquest article descriu la toponímia menor de tot el terme municipal de
Muro. La metodologia que hem fet servir per a recollir-la ha estat la següent:
- Mitjançant la lectura de llibres i articles de diversos autors
locals;
- El plànol de
jaciments arqueològics del terme municipal de Muro que es troba situat al
corredor de l’ajuntament de Muro;
- El plànol de situació de tots els carrers de Muro, Benàmer i Setla,
editat per l’ajuntament de Muro;
- Els plànols de senders (pr-v
277, escala 1:10000, el pr-v 56,
escala 1:25000), i el plànol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, que es
troben repartits pel terme de Muro;
- Els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de
Gestió i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat
pe l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, consultats amb molta prudència;
- Els noms dels camins rurals que apareixen a diversos
cartells del terme, editats per l’ajuntament de Muro;
- A través de l’observació
directa;
- Preguntes directes
realitzades a gent gran (amb més de 70 anys);
- I,
finalment, la publicació que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
(AVL), Corpus toponímic valencià, a finals de 2009.
Amb tota la documentació extreta, hem
procedit a comparar-la amb la recollida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) mitjançant una taula
dividida en columnes en què n’hi ha
l’ordenació alfabètica, tot seguint la seua terminologia; és a dir, l’orografia, la hidrografia, el poblament, les partides i els
paratges, les vies de comunicació i altres llocs d'interés. Us presentem la
recollida per nosaltres[2].
Observacions
- Només hi
incorporem aquells topònims que l’AVL no inclou al Corpus toponímic valencià.
- A l’apartat “Vies de comunicació” hi ha camins recollits amb el
símbol (*) que entenem que són una invenció de l’ajuntament de Muro, ja que no
hem sentit a la gent gran reproduir-los.
- Hi poden
aparèixer duplicats toponímics, com ara el riu
Fondo o el barranc de Vargues els
quals són dues maneres de fer referència al mateix lloc.
- Hi ha topònims
extrets de la publicació de Joan-Josep Pascual (2004: 72-81), “Els assegadors de Muro”, que no els
hem pogut localitzar a través de l’observació directa ni mitjançant l’enquesta
a persones majors; però que segurament són duplicacions toponímiques d’un
mateix lloc (alcavó de l’Almoroig o séquia de Setla) o que s’han perdut a
causa del pas del temps.
- També n’hi ha
hidrònims que han desaparegut (i que recollim) a causa de l’evolució
urbanística del poble, com ara la bassa
de Mossèn Gènit, la font del carrer
Sants, etc.
- Els topònims que
recullen els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gestió
i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat per
l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, i el Plànol
Senda de les Pedanies, escala 1:25000, editat per l’ajuntament de Muro, els
hi hem inclòs però n’hi ha que porten el símbol (+), perquè estan en castellà i
que nosaltres hem traduït, tot presentant-los en cursiva; en són quatre: Alto de la Oveja (l’alt de l’Ovella), Cerro de
la Cruz (l’alt de la Creu,
recollit per l’AVL), Llano Rojo (el
pla Roig, també recollit per l’AVL) i Lo de
las Neveras (El de les Neveres). Preguntada la
gent gran per aquests tres topònims (el pla Roig està clar), l’alt de l’Ovella no sabien reconèixer-lo
(el plànol el localitza a l’alt de Turballos); l’alt de la Creu els sonava però no tenien clar la seua ubicació
(l’alt del Mig, a Turballos); i El de les
Neveres, directament, no sabien localitzar-lo (el mapa el localitza dalt
del pla de Turballos, més amunt de les mines de Tatam). N’hi ha el cas d’un topònim (Loma del Pelegú, lloma del
Pelegú?, és l’alt de Gaianes?) que la gent no reconeix i que el mapa el
localitza dalt del pla de
Turballos, del pla Roig, al costat del de
les Neveres, tot fitant amb el terme de Gaianes. l’AVL el denomina lloma del Pelegrí. L’editat per
l’ajuntament de Muro, recull literalment: Cerro
de la Cruz, alt de l’Ovella, alt de la Creu, lloma de les Neveres i lloma
del Pelegrí.
- L’AVL recull el
terme Crebantada, terme correcte,
però hem de tenir en compte que a Muro es diu dialectalment: Cabrantà. En canvi, sí que recullen el terme dialectal flare. També incorporen, però, la forma correcta castellana, Collado, quan tots sabem que a nivell
dialectal hom pronuncia Collao.
Finalment, l’AVL recull la partida de l’Amoroig
i el barranc de l’Escorrupènia; en
canvi els murers pronuncien l’Almoroig
i l’Escurruspènia.
- L’AVL recull,
també, la partida del Braçal;
òbviament, és un error; aquesta partida es diu Bracal. Francisco De Paula Momblanch (19593:
27), en pensa que vol dir “lloc de verdures”. No té res a veure amb braç o derivats.
- Pel
que fa als criteris lingüístics, mostrem la paraula normativa i les formes
col·loquials es presenten en cursiva i entre parèntesi (aigüera [auiera]);
pel que fa a l’ús de la preposició medial, hem optat per posar-la entre
parèntesi (penya [de] la Mel) en els contextos en què la gent no la reprodueix;
quant als sufixos –ada, –ador i
derivats, hem seguit el mateix criteri que en la preposició medial; és a dir,
posar-les entre parèntesi (Para[da]
del Sargento, la Cabranta[da], les Montserra[d]es, etc.); i pel que fa a l’ús de
castellanismes i de malnoms, els hem respectat, tot transcrivint-los en
cursiva: Padre Nuestro, casilla de l’Estret, casilla de Turballos, font del Uito, etc.
- Finalment, volem comentar que hem intentat recollir tota la toponímia
menor del terme de Muro, però que de segur que ens n’haurem deixat per
recollir. Valga aquest treball, però, per presentar-ne una bona mostra ben
representativa, si no tota, quasi tota.
Alt
d’Abat
Alt
de Gaianes (alt del Pelegrí+?)
Alt de
l’Ovella+
Alt
de Turballos
Alt
dels Volcadors
Carrasquetes
Collao
Cotet (Serra Antona)
Cova
(d)el Moro
Cova
Alta
Cova
de la penya (del) Flare
El de les
Neveres+
Estret
d’Agres
Fita
(amb Agres)
Flare d’Agres
Hidro (subestació de llum
Setla-Alcosser)
Lloma
Lloma
(de la) Garrofera
Lloma
(de) Carrera (de Cabrera)
Lloma
del Cotet (d’Albors)
Lloma del
Pelegú+
Lloma del Port
Llometa
Montserra(d)es
Morro (de) Senabre
Para(da)
del Sargento (lloma [de] Carrera)
Penya
(de) la Mel
Penya
de l’Àguila
Penyeta
del Rellotge
Pla
d’Oltra
Port
Port d’Albaida
Puntal
Negre
Racó
(del) Grenyó
Racó
(del) Llobet
Serra
de Turballos
Solana de Turballos
Hidrografia
Aigüera
(auiera) del ti Jeroni
Alcavó
de l’Almoroig
Assut
(presa del reg de sant Joaquim)
Banyets
d’Agres (terme d’Agres)
Barranc
de l’auela malicciosa
Barranc
de la Borona(da)
Barranc
de la Perla
Barranc
de la Serrana
Barranc
de Sanchis
Barranc
de Senabre
Barranc
de Turballos
Barranc
de Valero
Barranc
del Mas
Barranc
del Quin
Barranc
del riu Fondo (barranc de Vargues)
Barranc
del Rull
Bassa
(de) la Plana
Bassa
de la font de la Carrasca
Bassa
de la font de Turballos
Bassa
de les Fontanelletes
Bassa
de Mossén Gènit
Bassa
del llavador de Benàmer
Bassa
Nova (Benàmer)
Batà
Canal
de Benàmer
Depòsit
dels Fontanars
Derramador (de Ramírez)
Escurador
de la plaça de l’Ermita
Font (de) Mitgeta
Font
(de) Cento Gota
Font
de Carmen, la Rossina
Font
de Diuardet de Mollà
Font
de Juan de Dios
Font
de l’Esbarzer
Font
de l’Estret (d’Agres)
Font
de l’Om
Font
de la bassa (de) Maïques
Font
de la bassa (de) Mitgeta
Font
de la Bassa Llarga
Font de la Cabranta(da)
Font
de la Carrasca
Font
de la caseta (de) Maïques
Font
de la Cigala
Font
de la Costera de l’Alquerieta
Font
de la Pedrera
Font
de la Plana
Font
de la venta de Setla
Font
de les Bassetes
Font
de les Fontanelletes (o de Cotimanya)
Font
de Muta
Font
de Rella (de la Fotja)
Font
de sant Roc o font Major
Font
de Senabre
Font
de Turballos
Font
de Vicedo
Font
del Baladre
Font
del barranc de Sanchis
Font
del barranc de Turballos (bassa de les Monges)
Font
del Barranquet de Joana
Font
del Batà
Font
del Canyaret
Font
del carrer Sants
Font
del Civil
Font
del Depòsit
Font
del Magre
Font
del mas d’Alfafar
Font
del molí de Ciment
Font
del Morenet
Font
del Nouer (de l’Anouer)
Font
del Pantanet
Font
del Pelat
Font
del Pinar
Font
del Pinaret
Font
del Racó (de) Llobet
Font del Sevilero
Font
del Uito
Font
del Xop
Font
Gela(da)
Font
Santa
Fontanars
Fonteta
de la Perla
Fontetes
Santes
Fonts
de Barberet
Fonts
del Marge
Fonts
del molí (del) Riuet
Fonts
del Pantanet
Llavador
de Benàmer
Llavador
de de la plaça de Turballos
Llavador
de l’Ermita (Muro)
Llavador
de la font Turballos
Llavador
de sant Roc (Muro)
Llavador
de Setla
Llavador
del Canyaret (Muro)
Llavador
del carrer (de) l’Àngel (de Setla)
Pou
d’aigües de la Plana
Pou
d’aigües del Pinar
Pou
de la Borona(da)
Pou
de la Marquesita
Pou
del passeig de la Rabosa
Pouets
de Seguí
Reg
de la Cabranta(da)
Reg
de la Font
Reg
de la Plana
Reg de les Bassetes
Reg
de les Fontanelles
Reg
de Palacio
Reg
del Bracal
Reg
del Matzem (Manzem)
Riu
del barranc de Turballos
Riu
Fondo (barranc de Vargues)
Sénia
Séquia de Setla
Poblament
Bogesa
(fàbrica)
Casa
(de) Barberà
Casa
(de) Dentilla
Casa
de l’Alacantí (l’Alicantí)
Casa
de les Cabeces
Casa
del Coto
Caseta
(de) Baeza
Caseta
(de) Barreta
Caseta
(de) Cama
Caseta
(de) Candela
Caseta
(de) Fullana
Caseta
(de) Gallina
Caseta
(de) Paiano
Caseta
(de) Pepe, el Llumener
Caseta
(de) Solbes
Caseta
de Ca(d)ira
Caseta
de Juanito Albert Ragüés
Caseta
de Puig
Caseta
de Vargues
Caseta
del Cabreret
Caseta
del Tap
Caseta
del ti Jeroni
Casilla de Benàmer
Casilla de l’Estret (caseta del
Tren)
Casilla de Turballos (caseta del
Tren)
Club
de tenis la Plana
Corral
de Boix
Corral
de Gonzálbez
Corral
de la Foia
Corral
de les Coves
Corral
de Miquel
Corral
de Santiago
Corral
de Soriano
Corral
de Valero
Corral
de Veneno (corral Blanc)
Fàbrica
de Mataredona (les Caixetes)
Forn
(de calç) de Bellot
Mas
(del) racó Llobet
Mas
d’Agulló
Mas
de Benataire
Mas
de l’Arpella
Mas
de la casa Blanca (casa Blanca)
Mas
de la Foia
Mas
del Magre
Mas del Teula(d)í
Mas
Nou (la Plana)
Mines
de Tatam
Molí
(de) Cartons (o de Ganzálbez)
Molí
(de) Ciment (de Benàmer)
Molí
(del) Riuet (molí [de] Pedro)
Molí
de Baix (o de Ciment, borrera del ti
Pejerto, borrera de Cabeça)
Molí
de Dalt (o del ti Juanet)
Molí
de l’Estret
Molí
de sant Antoni (Orujera, fàbrica de pinyol)
Molí
del Batà
Molí
Nou (o de Cloquell)
Ranxo
Wilson
Venta
(d)el Pi
Venta
de Setla
Ventorrillo
Xalet
d’Adrian
Xalet
de Pepe l’arquitecto
Partides
i paratges
Barranc
de la Cabranta(da)
Barranc
de Sanchis
Barranc
de Turballos
Barranc
del Quin
Benataire
Camí
de Senabre
Carretera
d’Agres
Carretera
de Setla de Nunyes
Duquessa
d’Almodóvar
El Carliste
El
Morro (de) Senabre
El Padre Nuestro
El
Pinar
El
Pinaret
El
Pla de la Comuna
El
Pont de sant Gonçalo
El
Real Franc
Els
màrgens Alts
Els
Ràfols (el Ràfol)
L’Arpella
L’Estret
(d’Agres)
L’Hort
de Sandingo
L’Horta
del Paradís
L’Horta
Fonda
L’Olivar
Gran
La
Canya(da)
La
Font Major
La
Solana d’Agres
La
Solana de Gaianes
La
terra Blanca
Les
Cabanyes
Palacio
Pequís
Vies
de comunicació
Alcantarilla - Androna del Pla
Antic
camí de Cocentaina
Assega[d]or
de Gandia
Assega[d]or
del racó (de) Cabrera (de Carrera)
Assega[d]or
del racó (de) Seguí
Assega[d]or
del racó de Navarro
Assega[d]or
del racó del Teular (camí [del] racó del Teular)
Camí
(del) racó (de) Roca
Camí
(del) racó (del) Puig
Camí
(del) racó de(l) Rai
Camí
de l’Alcúdia
Camí
de l’Alquerieta ([de] Jordà o dels Capellans)
Camí
de l’Ametler*
Camí
de l’Assega[d]or
Camí
de l’Espígol*
Camí
de l’Estornell*
Camí
de l’Eucaliptus*
Camí
de l’hort de Sandingo
Camí
de l’Òbila*
Camí
de l’Olivera*
Camí
de l’Oreneta*
Camí
de la bassa de Turballos
Camí
de la Berbena*
Camí
de la Cabranta(da)
Camí
de la Calèndula*
Camí
de la Camamilla*
Camí
de la Cardenera*
Camí
de la carretera Nacional 340
Camí
de la casa Blanca (mas de...)
Camí
de la caseta (de) Mitgeta
Camí
de la caseta de Senabre
Camí
de la Centaura
Camí
de la costera de Valero
Camí
de la cova (de) Beneito
Camí
de la creu de Triana
Camí
de la fita de Cocentaina
Camí
de la Foia
Camí
de la font de Senabre
Camí
de la font del Baladre
Camí
de la font del Paradís
Camí
de la font del Uito
Camí
de la font Major
Camí
de la lloma del Pinaret
Camí
de la Regalèssia*
Camí
de la Rosa*
Camí
de la Rosella*
Camí
de la senda de Benàmer
Camí
de la Solana
Camí
de la solana del Pinaret
Camí
de la Valeriana*
Camí
de la Via (del tren Alcoi-Gandia)
Camí
de la via de Cocentaina
Camí
de la via Xixarra (via del tren Alcoi-Iecla)
Camí
de les brises de Mariola*
Camí
de les fontetes Santes (o vell de Muro)
Camí
de les Llorences
Camí
de les Vaqueries
Camí
de Pequís
Camí
de Turballos a Gaianes (Assegador)
Camí
de Turballos o del Port (d’Albaida)
Camí
del Barranc
Camí
del Bedoll*
Camí
del Calvari
Camí
del Colom*
Camí
del Créixens*
Camí
del Donzell*
Camí
del Fenoll*
Camí
del Freix*
Camí
del Ginebre*
Camí
del Malvi*
Camí
del mas d’Alfafar
Camí
del mas Nou
Camí
del molí Pedro (o del Riuet)
Camí
del morro (de) Senabre
Camí
del Mussol*
Camí
del Pàmpol*
Camí
del peu de Montcabrer*
Camí
del Pinar
Camí
del Poliol*
Camí
del racó del Moro
Camí
del Ràfol
Camí
del Romer*
Camí
del Rull
Camí
del Saüc*
Camí
del Til·ler*
Camí
del Timó*
Camí
del Trèvol*
Camí
del Ventorrillo
Camí
dels Fontanars
Camí
dels Trigueros*
Camí
vell d’Agres
Camí
vell d’Alcoi (o camí de Turballos)
Camí
vell de Benimarfull
Camí
vell de l’Alqueria
Camí
vell de Muro
Camí
vell de Setla
Costera
de Valero
Passadís
de la Penya
Passeig
de la Rabosa (Camí de la font del Baladre)
Pont
de Ferro
Pont
de l’Almorig
Pont
de l’Empedrat
Pont
de la Cabranta(da)
Pont
de la Canaleta (Séquia de Setla)
Pont
de la Mula
Pont
de sant Gonçalo
Pont
de Satorre
Pont
de Senabre
Pont
de Setla
Pont
de Vargues
Port
d’Albaida
Terraplé
josep vicent cascant i jordà
Nota: aquest article forma part d’un altre molt més gran i
complet que tracta sobre la toponímia de Muro i de les seues pedanies i que va
publicar el Centre d’Estudis Contestans, el 2010. Més en concret, correspon a
l’annex toponímic en què es detalla tota la microtoponímia del nostre terme i
que us reproduïm en aquest article. Consulteu Cascant
Jordà, JV (2010) “Aproximació a la toponímia de Muro”, Alberri, 20, Ed. Centre
d’Estudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert,
Cocentaina, p. 95-161.
[2] A l’estudi original apareixen totes dues taules: la realitzada per l’AVL i la nostra. Veieu Cascant Jordà, JV (2010), si les voleu consultar.
