Conceptes de sociolingüística i percepció de la realitat mitjançant les llengües

Us presente un parell de vídeos que han corregut molt per ahí i que mostra molt didàcticament conceptes de sociolingüística, com també la forma de percebre la realitat mitjançant la llengua i el pensament...

 

El canal de Youtube

 

...Com hem de saber fer coses..., doncs mostrem totes les coses que fem per a ser autosuficients i no dependre tant del sistema o ser ignorants i/o inútils de l'entorn que ens envolta. 

Sabem fer coses?

 

South Park - Unint-se Al Pandervers

https://southparkcomedia.blogspot.com/2023/11/south-park-uniendose-al-panderverso.html#more&gsc.tab=0

Us volem mostrar un capítol de South Park en què planteja una crítica poderosa: la gent formada a la universitat no sap fer res (canviar una aixeta, una bombeta de la llum...) i necessita els serveis de tècnics que són... Milionaris...

La gent ha de saber fer coses...

A reflexionar...

Descarrega el programa FONET per a practicar la fonètica.

Fonet era un programa de pràctiques de fonètica autoavaluatives desenvolupat per la Universitat d’Alacant i, que sense més ni més, desaparegué de la xarxa. El programa es troba en CD del Gripau antics i permet que l’usuari faça exercicis de discriminació de sons i també de la seua pròpia pronúncia.

És un recurs molt útil per als estudiants de 2n de BATX., i d'altres nivells, i per això, hem decidit penjar-lo al nostre Drive, perquè el pugueu descarregar. Necessita el Adobe Flash Player 8.0.22.0 per a funcionar...

Esperem que us siga molt útil i que pugueu fer-lo servir.

DESCARREGA FONET.

L'onada (2008)

La Tercera Onada va ser un moviment experimental basat en el feixisme, ideat i dirigit pel professor d'història Ron Jones amb estudiants de secundària de la Cubberley High School de Palo Alto (Califòrnia) durant la primera setmana d'abril de 1967, com a part d'un curs sobre l'Alemanya nazi.

Argument

Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a prendre el poder. El professor decideix començar un experiment amb els estudiants per demostrar com és de fàcil manipular les masses.

Antecedents històrics

A la tardor de 1967, un professor d'història a l'Institut Cubberley de Palo Alto, Califòrnia, anomenat Ron Jones va dirigir un experiment en la seva classe: Va imposar un règim d'estricta disciplina a la seva classe, restringint la llibertat dels alumnes i fent d'ells una unitat. Per a gran sorpresa del professor, els alumnes van reaccionar amb entusiasme a l'obediència exigida d'ells. L'experiment, que originalment havia de durar només un dia, aviat es va estendre per tota l'escola. Aquells que dissentien van ser aïllats o fins i tot agredits si no s'unien al moviment, i els membres van començar a espiar-se i a desconfiar entre ells. El cinquè dia, Ron Jones va ser obligat a donar per acabat l'experiment.

El nom del moviment va ser la «Tercera Onada», i ha inspirat aquesta pel·lícula.

Font: Wikipèdia

...És un bon exemple de tot allò que estem parlant a les entrades anteriors... Venen temps durs...

Us la deixem a sota, per si resulta del vostre interés.

Propaganda i altres coses

La propaganda, com també la publicitat, té la finalitat de convéncer a algú que el seu producte és el millor... Si això, ho apliquem al món de les idees, el pensament únic és inevitable...

Us presentem, tot seguit, una sèrie de documents que van en aquesta línia i que expliquen molt bé sobre què estem parlant: els conceptes teòrics sobre el món de la publicitat; el llibre Propaganda (1928), de Edward Bernay; les '10 estratègies de manipulació', de Noam Chomky; i la famosa novel·la, 1984 (1949), de George Orwell.

 

Propaganda, de Edward Bernay.

Les 10 estratègies de manipulació, de Noam Chomky.

 

1984, de George Orwell.

 

 Volem rematar aquesta entrada amb un document gràfic del canal de Youtube Terapia Liberal: Documental sobre La Red, de Carroll Quigley (2023), en què certifica el que estem comentant. Estem sent bombardejats. Sense paraules...

Teories sobre relativisme lingüístic o lingüística contrastiva

 Arran de les explicacions dels conceptes sociolingüístics a l'alumnat de 2n de batxillerat, vam plantejar-los veure la pel·lícula La llegada (2016) (i que teniu ací sota per si us resulta d'interés), en què es dona el context de l'arribada d'uns éssers extraterrestres, i la protagonista planteja teories lingüístiques sobre la Retòrica Constrastiva (RC) o relativisme lingüístic. 

Totes les 'ètnies' antropològiques perceben la realitat de forma específica i les seues llengües manifesten aqueixa percepció de la realitat (l'ona i la partícula de la física quàntica) de forma concreta; per això, trobar-hi els nexes de connexió, ajuda a l'adquisició de noves llengües i, per tant, només formes de pensament o d'entendre la realitat.

Al nostres entendre, el món anglosaxó (L1) va crear aquests termes, Kaplan (1966), per a entendre una cultura antropològica determinada (L2), amb la intenció que la L2 s'assimile a la L1, s'hi diluesca, desaparega i la L2 esdevinga L1. Aqueixa és la intenció darrera de la retòrica constructiva anglosaxona...

No obstant això, entenem que la RC o el relativisme lingüístic s'ha de tenir molt en compte en el món de la traducció, ja que el traductor s'ha de comportar com un 'autòcton' de la llengua que vol traduir i de la seua  pròpia llengua o cultura originària.

En fi: en qualsevol cas, jutgeu vosaltres mateixos... 

Tot seguit, us deixem un parell d'articles que parlen d'aquests conceptes, com també la pel·lícula presentada més amunt.

 

 

 

 

 

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) va ser descobert l'any passat; és a dir, el 2022.

 Segons diuen, va passar prop de la terra fa 52.000 anys i no se sap si hi tornarà o no (https://es.wikipedia.org/wiki/C/2022_E3_(ZTF))...

 

Imtage del telescopi SOHO de la Nasa (https://soho.nascom.nasa.gov/data/realtime/c3/1024/latest.html)

 

Vídeo de la NASA  (https://soho.nascom.nasa.gov/data/LATEST/current_c3.mp4)

 

https://soho.nascom.nasa.gov/data/LATEST/current_c3.mp4
 

D'ací rau el detall de fer-ne una petita ressenya; ja no el tornarem a veure mai més...

Bon viatge cometa verd! Tal vegada, quan hi tornes, ací ja no quedarà ningú...

 

RIP: El país Valencià ha perdut la DO d'origen 'Oli de la Comunitat Valenciana'...

Avui és un dia trist. El País Valencià ha perdut la DO d'origen 'Oli de la Comunitat Valenciana'.

Avui som un poc més pobres:  s'ha perdut el prestigi de les oliveres, dels olis, dels paisatges i del camp valencià de secà...

                                                                                               RIP

Espardenyes d'espart i documentals sobre etnografia o antropologia social

En èpoques en què l'home formava part de la natura i s'hi trobava integrat, fer servir  recursos que es tenien a l'abast, era una cosa natural; ara però és un art. 

Recorde com el meu pare em contava coses del meu avi i em contava com antigament feien espardenyes de careta d'espart. I deia que feia servir una plantilla del peu per a donar-li forma a l'espardenya. Aquest afer, el desenvolupaven quan no podien eixir de casa, perquè plovia o feia mal temps. És per això que no es dedicaven a perdre el dia i es dedicaven a fer coses de casa o coses que no podien fer quan es trobaven al bancal.

Ja ho diu la dita popular: quan hi ha capell al Benicadell, pica espart i fes cordell.

I és quan elaboraven coses precioses, a ulls d'ara, amb l'espart, el cànem, el lli, la bova, els joncs o el vímet. Coses que eren per a tots els dies; estores, espardenyes, cortines, persianes... En fi; sabien fer de tot i ho feien molt bé.

A l'actualitat, ja no sabem fer res. Hem perdut la connexió amb la natura i ja no en formem part i ens ho donen tot fetet, com ara als xiquets xicotets.

Per sort hi ha gent, com ara Eugenio Modesma, que es dedica a enregistrar documentals sobre etnografia i els dona a conèixer a tothom. En té de tots els colors i ens mostra com hem involucionat; una llàstima. Però també dona esperança per a rescatar tot aquest coneixement i reintegrar-lo d'allà d'on no havia d'haver d'eixit mai: de nosaltres.

Us presentem un documental sobre l'elaboració d'espardenyes, però de cànem i en castellà. Tan de bo en puguem documentar en català, perquè com sabem, els afers seran els mateixos, però la percepció de la realitat canvia en funció de la llengua utilitzada...

Moltes gràcies Eugenio Modesma!!

La trilogia mediterrània al Comtat

 

Els llibres en format de revista digital es poden veure a Yumpu: https://www.yumpu.com/user/socdepoble.net

TRES PRODUCTES BÀSICS DE L’AGRICULTURA MEDITERRÀNIA: EL BLAT, LA VINYA I L’OLIVERA, PER PRODUIR ELS TRES PRODUCTES BÀSICS DE L’ALIMENTACIÓ TRADICIONAL: EL PA, EL VI I L’OLI D’OLIVA

L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes, té el goig  de presentar-vos La Trilogia Mediterrània al Comtat i a les comarques veïnes…, conformat per El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat…, El lèxic de raïm i del vi al Comtat… i El lèxic del blat al Comtat …i a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…, de Josep Vicent Cascant i Jordà.

El concepte de «Trilogia mediterrània» és utilitzat pels historiadors per a fer referència als tres productes bàsics que ha conreat tradicionalment tota la conca mediterrània; a saber, l’oli, el vi i el pa. Aquests productes bàsics conformen l’alimentació tradicional, i de subsistència, d’una àrea geogràfica molt extensa que esdevingué el bressol de la civilització europea i que ha arribat fins els nostres dies de forma desdibuixada, però que encara hi és present. 

Tot aquest projecte naix com a conseqüència de llargues converses mantingudes amb la gent gran i sobretot familiars que contaven històries antigues sobre com fer oli, vi o farina i que feien servir un lèxic molt tècnic en perill d’extinció. En funció d’això, l’autor es va posar mans a l’obra i va documentar, primer el món de l’oliva, l’oli, etc.; posteriorment, el món del raïm i del vi; i finalment, el món del blat, ja desaparegut. I tot això ho va fer des del punt de l’antropologia lingüística; és a dir, no se centra solament en un buidatge d’un lèxic específic, sinó també en tot el procés per a arribar al producte final.

L’autor té la necessitat de recollir tot aquest lèxic i donar-lo a conèixer a la societat en general, i als estudiosos en particular, perquè podem dir que es troba en perill d’extinció, si més no, en el cas del blat; quant al raïm, n’hi ha una revifalla del conreu, però hi ha varietats de raïm, com ara planta nova, mamella de vaca, gateta, grumet, raïm de clotet,  veremeta o vermell que pràcticament s’han perdut al Comtat. El món de l’oli és l’únic dels tres que està en plena vitalitat. 

Per tant, aquesta trilogia que teniu a les mans és un estudi sobre el món de l’olivera, l’oliva i l’oli, el món del raïm i del vi i el món del blat al Comtat i, per extensió, de la resta de territoris on se’n produeix. L’autor descriu la forma de treballar les oliveres (llaurant, colgant soques, descimalant…); la forma d’obtindre oli a l’antiguitat i a l’actualitat (les almàsseres de sang, les indústries actuals…); les varietats d’olives de tots els territoris de parla catalana (arbequina, blanqueta, mançanell, farga, mallorquina…); també descriu tot el procés del cicle vital del cep de vinya des que mou, brota a la primavera, fins que perd el pàmpol, a la tardor; en recull també les variats conreades, tant les de menjar com també les vinateres, blanc i negre (valencí, moscatell, arcos...); de la planta (cep, mallol, vinya…); ens parla de la verema, de la premsada del suc i els estris utilitzats en aquest afer (xafar, xafigar, bota, cuiro, dolla, trastombar, cup…); i finalment, descriu tot el cicle vital del blat des de la sembradura a la batuda, des del punt de vista tradicional i les seues eines, (falç, corbella, almud, mig almud, barcella, didal…), varietats del gra, com ara assolacambres, ardito, aragó, rojal, taverner…, com també la seua transformació en farina als molins i el seu lèxic tècnic (mola, cacau, arbre…); en buida el lèxic específic dels tres camps semàntics; en recull expressions, refranys i frases fetes de tots els territoris de parla catalana; i finalment, n’extrau conclusions.

En fi: l’autor descriu de manera integral tota una forma d’entendre el món; de percebre la realitat i vol donar un valor afegit a les zones rurals que reivindiquen una forma de viure: ser de poble i estar-ne molt orgullós.

COM VEURE I/O COMPRAR ELS LLIBRES EN PAPER?

• Els llibres en format pdf interactiu es poden veure i descarregar des de Google Drive. Són gratis.
  • El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat.
  • El lèxic de raïm i del vi al Comtat.
  • El lèxic del blat al Comtat.
• Els llibres en paper es poden comprar en Amazon. 
  • També pots reservar el llibre per correu electrònic al coordinador del projecte:
    Javi Llinares – socdepoblecom@gmail.com.