L'escatologia és aquella disciplina que estudia els excrements o conversa sobre coses relacionades amb els excrements (Diccionari Català-Valencià-Balear (iec.cat).
Va ser el ti Collons qui a la pel·lícula el virgo de Visanteta (1979) va dir: "No hi ha paraula bruta, si es diu en valencià, hasta la de fill de puta". I efectivament: en els registres més col·loquials de la llengua, els temes escatològics estan a l'ordre del dia. Heus-ne ací aluns exemples:
Caguerà de bou que quan cau s’escampa...,
o quan plou s’esclafa...,
o quan pixa s’esguita...
Entre lloma i lloma,
un frare s’assoma.
(les bufes/llufes))
Entre penya i penya,
un borrego s’espenya.
(un bon pet esgarrat)
(normalment, el dit índex i... sorpresa... i ben esgarrat!)
Arrop i talladetes i un poquet de merda per les voretes.
Ojos que no ven, caguerà que xafen.
Menja molt, caga fort i no tingues por a la mort.
...I així, podem seguir fins cansar-nos. Si en voleu saber més, podeu consultar moltes pàgines on se'n parla; com ara:
https://refranys.wordpress.com/
https://pccd.dites.cat/p/Pets_amb_merda
El valencià escatològic | Vicent Marco
O el programa Trau la llengua de l'actor Xavi Castillo on se'ns mostra una gran quantitat d'insults, "paraulotes" i escatologia:
Trau la llengua (Xavi Castillo)
El Tractat del pet
Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) va ser un religiós i escriptor satíric valencià.
Frare dominicà i predicador, ocupa un càrrec important dins de l'orde al qual accedí el 1642. Dotat d'un agut enginy, va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. Representa, respecte de la literatura catalana al País Valencià, l'equivalent del Rector de Vallfogona per a Catalunya. També va rebre el sobrenom del «Quevedo valencià». Va estudiar en la Universitat d'Oriola i després va ser catedràtic de la Universitat de València. La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins ben entrat el segle xix.
El Tractat del pet, l'obra més famosa atribuïda al pare Mulet, consta d'una sèrie de 60 estrofes amb l'esquema mètric de la dècima. La dècima és una estrofa de deu versos isosil·làbics, normalment heptasíl·labs, que segueix l'esquema abbaaccddc. Fou creada al segle xvi per l'escriptor prebarroc castellà Vicente Espinel (1550-1624), per això també se l'anomena espinela. Aquesta estrofa no permet l'ús del punt entre el vers cinquè i el sisè, a fi d'unir les dues parts que la formen. En la literatura catalana, va ser el pare Mulet qui primer la va utilitzar.
El Tractat del pet s'estructura com una paròdia d'un estudi científic, i de fet, igual qu
qualsevol tractat seriós, segueix una compartimentació de continguts molt rígida:
- Estrofes 1 a 6: Introducció general al tema i notes preliminars. Definició de l'objecte d'estudi i breu «estat de la qüestió» on Mulet lamenta, irònicament, que un tema tan important com el de les ventositats no haja estat tractat per cap gran savi com Salomó.
- Estrofes 7 a 22: Es tracta de la part més «científica» del tractat. L'autor tracta de definir el concepte de pet, i amb tal objectiu empra expressions comunes en les discussions filosòfiques, científiques o escolàstiques de l'època (probatur, ergo, ítem, ítem más, probatur més…). Després de la definició i de la demostració d'aquesta punt per punt, Mulet afirma que el pet és «calent i humit» i demostra amb una sèrie de proves que no és un ens de raó.
- Estrofes 23 a 36: El Tractat entra en la discussió de si les ventositats són roïnes o bones, amb major concentració d'arguments en la segona opinió, ja que els pets —es diu— alleugen el budell i eviten problemes de salut molt diversos. De l'estrofa 31 a la 36 es parla sobre els efectes dels pets, tot redundant en els de caràcter positiu.
- Estrofes 37 a 49: En aquesta part l'autor parla de les diferències entre els pets segons qui en siga l'«autor». Sent així, es parla de com es tiren els pets els animals de granja (estrofa 38), els domèstics (39), les criatures de bolquers (40), els xiquets (41), els fadrins (42), els casats (43), els religiosos (44), els llauradors i jornalers (45), els poderosos (46), els malalts (47), els soldats (48) i entre d'altres, els fora de la llei (49).
- Estrofes 50 a 57: Caracterització i tipologia de la ventositat segons la grandària i disposició del forat per on ix.
- Estrofes 58 a 60: Conclusió i remat. Defensa final del pet.
Ricardo Bellveser Icardo va publicar el 1990, ed. Aitana, un estudi crític del Tractat del pet, en castellà, on explica el plantejament escolàstic del Tractat; el Pro crepitu ventris de Martí; la vida del Pare Mulet; l'edició que segueix i l'explicació, si s'escau, de les dècimes que conformen el poema.
En fi; que pel que fa a pets, merdes, culs i mamelles, hi ha hagut autors i intel·lectuals que n'han parlat, perquè... la nostra llengua és molt imaginativa en aquests camps semàntics i el que és més important: que quan es fan servir, les rialles hi apareixen de sobte...
Obres del pare Mulet
- Lo torn de Sant Christófol
- Tractat del pet
- La candileta
- Los amors de Gaiferos i Melisendra
- La infanta Tellina i el Rey Matarot
- Inventario o desapropio que el colegial Mulet hizo en Orihuela
- Décimas de una monja al Padre Mulet
- Respuesta del Padre Mulet a la monja
- Respuesta de la monja al Padre Mulet
Font:
Wiquipèdia
la grafia a la normativa actual; hem respectat les formes plenes de l'article masculí singular i
plural (lo, los), com també l'article neutre (lo); s'han respectat els castellanismes, per a
respectar la rima, com també l'ús de la preposició /de/ amb el completiu /que/ (de que).
No hem volgut marcar totes aquestes coses en cursiva per no desvirtuar visualment les
estrofes.
Et vull més que un bon cagar.
(anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada