dilluns, 30 de març de 2015

Setla: dels orígens fins l'actualitat (2013)

                    Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:
http://roble.pntic.mec.es/jcaj0018/


Setla: dels orígens a l’actualitat[1]

(Revista de Festes de Setla, Junta de festes de Setla, Muro, 2013)

Introducció

Descriure la història d’un poble dels orígens a l’actualitat sempre és complicat, perquè la realitat és interpretable per la persona que observa els fets esdevinguts. N’hi ha elements que són objectius i irrefutables, però aquests elements poden ser subjectius quan són interpretats per l’observador.

 

Un dels elements que sol marcar més fefaentment la realitat són els topònims o noms d’un lloc. Els noms del lloc són batejats per persones que en un moment donat interpreten una realitat: l’entorn, el paisatge, una persona, un fet esdevingut, etc. Aquests nomenaments solen ser molt conservadors i varien poc al llarg de la història. El problema rau en passar els segles, ja que l’element observat “perd” el seu significat com a conseqüència de nous pobladors que parlen una llengua i una cultura diferent a l’autòctona. Aquests pobladors nous respecten el mot original, però poden desvirtuar-lo fonèticament, morfològicament, etc., encara que l’essència originària s’hi manté.

 

Això és el que pretén aquest article: resseguir els orígens de Setla, esmentar.-ne l’evolució poblacional i donar-li un significat al seu ètim. Per a fer-ho possible, hem tingut en compte tota la bibliografia sobre Setla i la interpretació que li donen els diversos autors, com veurem.

 

Setla de Nunyes

Setla és la població més gran de totes les pedanies que conformen el terme de Muro i es troba situat a un quilòmetre de Muro, direcció Beniarrés, al marge esquerre del riu d’Agres. Actualment hi viuen uns 180 habitants (2006) i d’acord amb la Gran enciclopedia de la región valenciana, té església parroquial, dedicada a sant Joaquim (sant Xoxim, com en diu la gent), de la qual és annexada l’església de Turballos. Setla, com també Turballos s’annexaran a Muro el 1877, d’acord amb l’Ordre publicada al Butlletí Oficial de la Província d’Alacant el 3 de setembre de 1876.

 

El senyoriu de Setla va pertànyer a la família Bosch des que Pere Bosch, Justícia de Xàtiva, va rebre l’alqueria de Turballos de la mà de Jaume i, l’11 d’agost de 1247.

 

L’última senyora de Setla de la casa Bosch va ser Doña Rafaela Bosch, qui es va casar primer amb Don Gabriel Bosch (parent d’ella i de qui no va tenir descendència), i després amb Don Jerónimo [o Miguel] Núñez), el 1597. El fill d’aquest matrimoni, Don Pedro Núñez Bosch (després senyor de Sempere, Cartaina i Setla), sembla que passava llargues temporades al palau del poble i, com a conseqüència de les seues llargues estades, Setla rebrà l’extensió nominal “de Núñez” fins l’actualitat.

 

Don Pedro Núñez Bosch va atorgar escriptura de capitulació per a la repoblació de Setla, després de l’expulsió dels moriscs, el 1658, amb un mínim de 15 repobladors per a desenvolupar la jurisdicció alfonsina, la qual cosa no va poder aconseguir el seu pare, Don Jerónimo Núñez, el qual ja des de 1607 va tenir forts plets amb el comte de Cocentaina perquè volia desplegar aquesta juridicció, cosa que no es va aconseguir ni amb Benàmer ni amb l’Alqueria dels Capellans. Turballos disposarà de carta Pobla a partir del 1616. Pel que sembla, el fet de poder desplegar aquesta jurisdicció també implica tenir poder sobre el topònim, ja que canviarà de “Setla” a “Setla de Núñez”.

 

El 1520, Setla disposava de 12 cases de moriscs i la seua església ja depenia de l’església de Muro, el 1530; però si és cert el que ens diu Pascual Madoz, el 1845-50, l’església del poblet es fundaria el 1343.

 

En temps de l'Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, el 1555, estava constituïda per 10 cases de cristians nous.

 

El 1633 Setla tenia 18 cases habitades, 8 buides i 47 persones “de confessió”; el 1658, tenia 15 veïns (45 habitants?), i el 1693 (any de la 2a Germania), el poblet podria tenir 10 cases habitades (30-40 persones?).

 

Francisco Mariano Nipho Cagigal, el 1771, ens diu de Setla:

 

Sella de Núñez (lugar) está situado dentro del término general de Cosentayna; su término es muy limitado, comprehende de Levante á Poniente por mas de un quarto de legua, y de Tramontana á Leveche, poco mas de medio quarto; su territorio es delgado, y seco, y por esto la mayor parte de él está plantado de olivos, i viñedo; riegase una quarta parte de él no más, por no tener otra agua que la que se conduce del Riachuelo, llamado Agres, que la toma á cierta distancia; y para el consumo de sus vecinos, de una Fuentecilla de muy corto manantial, algo apartada del Poblado, sin poderse por lo dicho aprovechar las sobrantes para regadío; la mayor cosecha que se coge es de trigo […]; la de panizo […]: la de seda […]: la de aceyte […]; y la de vino. […] No hay ferias, ni mercados en este pueblo […]. Este pueblo se compone de mas de 80 vecinos, que se mantienen con escasez; su dueño directo lo es Don Antonio Núñez y Ribera, vecino dela ciudad de Valencia. No tiene más de una iglesia pequeña sin renta, y en ella un vicario, que a expensas de dicho Señor Directo se mantiene, por ser annexo de la Universidad de Muro, otro de los lugares del Condado de Cosentayna.

 

El 1778 Setla tenia 272 habitants segons el cens de Floridablanca.

 

El 1797, Cavanilles ens parla de Setla, Selha, i ens diu que forma part dels nou pobles que conformen la contrada, tot fitant amb el riu d’Agres i, juntament amb Turballos, ens comenta:

 

Tres quartos de hora hacia el poniente de este pueblo [Gaianes] está Turballos, aldea de 18 vecinos, anexo, Selha, que tiene 74. Sus términos reunidos tienen tres quartos de hora de norte a sur, y apenas la mitad de oriente a poniente: el suelo es desigual de tierra rojiza en las cercanías de Turballos, y de albarís en las de Selha: sus vecinos aprovechan las aguas del rio de Agres, que distribuyen por los campos reducidos a graderías en las largas cuestas de los ribazos del rio. Los campos de Turballos no pueden disfrutarlas por su mucha altura, pero se riega con las de una fuente copiosa que sale por entre peñas. Era menor su caudal pocos años hace, y se aumentó por medio de una excavación hecha en la falda del monte, con lo qual aumentaron las huertas: el agua es blanda, y al salir conserva su calor moderado.

 

El 1845-1850 Pascual Madoz ens parla de Setla:

 

Lugar con ayuntamiento de la provincia de Alicante (12 horas), partido judicial de Cocentaina, audiencia territorial, capitanía general, y diócesis de Valencia (19); SUTUACIÓN: en el margen izquierdo del riachuelo Agres, donde le combeten todos los vientos y goza de CLIMA bastante templado, una atmósfera pura y cielo alegre, no padeciéndose otras enfermedades que las estacionales. Tiene 77 CASAS de regulares dimensiones y buena distribución interior; la del ayuntamiento; casa-palacio del señor territorial; un pósito con unas 12 fánegas de trigo, y una iglesia parroquial (San Joaquín), servida por un cura que provee una vez el ordinario y otra el señor marqués de Albaida, como señor territorial y patrono: es matriz de la de Turballos, y se fundó en 1343. El vecindario se surte de una fuente pública que hay fuera de la población, cuyas aguas son abundantes y de buena calidad. EL TERMINO confina por el Norte con Carrícola; al Este con Gayanes y Alcocer de Planes; al Sur y Oeste con Muro; estendiéndose ¾ de Norte á Sur, y apenas la mitad de Este á Oeste. En su radio se comprende el lugar de Turballos, (véase) que tuvo ayuntamiento hasta el año 1845 en que se agregó á Cela por no tener los 30 vecinos de la ley, formando con él municipalidad. El TERRENO es un tanto desigual, de tierra rojiza en las cercanías de Turballos, y de albani en la de Cela; participa de secano generalmente flojo, y huerta que es tenaz y bastante productiva, la cual se fertiliza con las aguas del riachuelo Agres, que se toman por medio de una presa. Sobre su cauce hay un puente de mampostería de dos arcos y de unos 60 palmos de elevación. El término antiguo de Turballos no disfruta de este riego por su mucha altura, pero sí del de una copiosa fuente que nace entre peñas, cuyo caudal se ha aumentado de resultas de una excavación que se practicó: el agua es blanda y al salir conserva un calor moderado. Los CAMINOS son locales, de herradura y algo abandonados. La CORRESPONDENCIA se recibe de la estafeta de Muro por medio de peatón. PRODUCTOS: trigo, panizo, aceite, vino, seda, legumbres y hortalizas. INDUSTRIA: la agrícola, un molino de aceite, ocupándose sobre 10 veces en telares de lienzo, que dependen de la fábrica de lienzos de Muro. POBLACIÓN: sin incluir la de Turballos, 68 vecinos, 325 almas…

 

El 1873 Setla presenta 439 habitants.

 

Un fet curiós es va produir el 1875 i és que la senyora Joaquina de Pedro i Fernández de Heredia, baronessa d’Otos, va sol·licitar, el 20 de març d’aquell any, la conversió de Setla en comtat amb la mateixa denominació a favor del seu consort el senyor Eduardo Francisco Moore i Wood, marqués de Sant Josep i coronel de cavalleria. El 1879, i perquè la concessió s’aconseguís, hi van intervenir diputats i senadors del regne, però no es va aconseguir res, i el 1877 el municipi de Setla de Nunyes, amb el seu annexat Turballos, van quedar suprimits i els seus termes van passar a integrar-se al de Muro.

 

El 1904, i com a conseqüència d’unes obres de rehabilitació de la teulada de l’ermita de sant Antoni, a Muro, es plantejarà un conflicte de jurisdicció sobre l’ermita, ja que el capellà de Setla al·legava que l’ermita es trobava dins de l’antic terme municipal (recordeu que Setla perd la seua independència el 1877) i que, per tant, tenia dret sobre l’ermita.

 

En canvi, els veïns del poble de Muro havien construït l’ermita sense cobrar entre els anys 1668-1672, i per tant, també reivindicaven el seu dret sobre la construcció.

 

Efectivament; l’antiga fita entre Muro i Setla es donava tot just en aquesta construcció: enfront de l’ermita hi havia la venta de Setla (i també els Fontanars, que es troben ben a prop), i encara hi ha veus de Setlers majors que diuen que la construcció estava en el terme de Setla i el pati de l’ermita en el de Muro. El plet va acabar amb un ofici de l’ajuntament de Muro a l’Arquebisbat, tot demanant a qui dels dos capellans li corresponia les despeses de rehabilitació de la teulada de l’ermita. La contestació de la Cúria diocesana va ser que el dret sobre la parròquia el tenia el poble de Muro perquè des de la seua construcció fins aquell any havia estat aquest poble qui l’havia mantingut.

 

Tot continuant amb el fil temporal, Francisco Figueras Pacheco, el 1919, ressenya que Setla té 88 edificis (250 habitants?), i que “hay iglesia parroquial de entrada dedicada, á San Joaquín, de la que es anejo la iglesia de Turballos”.

 

I, finalment, José Sanchis Sivera, el 1922, ens descriu de Setla que l’església és independent i:

 

Cetla de Núñez, Cela, Sela, Selha, Sella de Muro.- Este lugar, de 490 habitantes, pertenece al arciprestazgo de Concentaina, es curato de entrada de patronato alterno entre el Prelado y el marqués de San José, y su iglesia está bajo la advocación de San Joaquín. Perteneció a los caballeros Bosch, y últimamente, su señorío era del referido marqués de San José. En tiempo de Santo Tomás de Villanueva estaba constituído por 10 casas de cristianos nuevos y era anejo de Muro. Hoy es parroquia independiente, como queda dicho, y tiene como anejo a Turballos.

 

Els orígens de Setla són antics. Palmira Torregrosa (2009: 8-13), documenta que a l’Alt del Punxó, una partida prop de Setla, es van trobar restes arqueològiques temporitzades en dues fases: una d’època neolítica i de l’altra de l’època ibèrica (segles vi-iv aC). En l’última excavació que s’hi va produir, com a conseqüència dels treballs de l’autovia Central, es va localitzar un poblat ibèric de, més o menys, una hectàrea de territori. Aquesta hectàrea estava conformada per unes cabanes d’uns cinc metres de diàmetre amb estris de cuinar i aixovar domèstic. Aquestes cabanes podrien ser les precursores de la posterior Setla?

 

En qualsevol cas, aquesta població es degué desplaçar fins on es troba a l’actualitat; és a dir, dalt d’un turonet on es pot divisar pràcticament tota la comarca.

 

Efectivament; la localització geogràfica de Setla és molt interessant, ja que es troba tot just al bell mig entre el riu d’Agres i el riu del barranc de Turballos, en una posició elevada i privilegiada, tant pel que fa al paisatge que domina (se’n pot albirar Muro, Cocentaina, tota la Mariola), com també pels pous d’aigua de què disposa, i això recorda un poc el seu ètim llatí o mossàrab: SITULA o Sitla; és a dir, “setrill”, “poal” ple d’aigua. I es ben cert; de tots és sabut que Setla disposa de molta aigua.

 

Nosaltres ens decantem a pensar en l’origen llatí del lloc d’acord amb el que va plantejar Rafael Azuar (2005: 9-28) que les poblacions musulmanes s’assentaven a les parts més baixes del territori (Benàmer, Alcosser, etc.), tot cercant les aigües del riu; no és el cas de Setla, ni de Muro, Turballos, Gaianes o Cocentaina, les quals es van ubicar als llocs més alts, per tal de poder divisar millor els possibles atacs.

 

En qualsevol cas, Setla va passar al món àrab entre el 713-794 i 1238 i, per aquesta posició estratègica, és fàcil pensar que els seus habitants no tindrien la necessitat de desplaçar-se a cap castell a protegir-se (Alcosser es troba prop, però en una cota de 350 metres d’altitud), ja que es troba a 410 m d’altitud. És de suposar que aguantarien bé l’envit de les suposades incursions al seu radi d’influència.

 

En època musulmana si el poble era d’origen llatí, és de suposar que es convertiria en qariya com Benàmer i l’Alqueria dels Capellans. Per tant, Setla, si més no, les dues construccions més importants del poble, és a dir, el palau de la senyoria i l’església, estaria formada per una construcció amb habitacions per al propietari, conreus pròxims, una torreta per guaitar, etc.

 

Efectivament, així és en l’actualitat, i tenint en compte el temps passat, el Palau del marqués de Setla; és “Palacio” com encara en diu la gent molt gran, situada en el número 26 de la plaça del poble, tot just al costat de l’església de sant Joaquim, la qual també podria tenir els seus orígens com a mesquita, per la seua orientació. Aquest “Palacio”, com també l’església parroquial, presenta la porta principal de la construcció cap al SE, o si fa no fa, cap al migdia i és una construcció molt alta i ampla que pogué ser l’antiga qariya. A la part del darrere, presenta un pati molt gran que fita amb el carrer Nou. Aquestes dues construccions estan connectades, ja que el marqués de Setla hi podia escoltar missa sense eixir de casa a través d’un balcó interior que dóna a l’església.

 

Així doncs, Setla seria en època musulmana la plaça de l’església amb la mesquita, i el forn que es troba al número 1 de la plaça, tot just enfront de l’església (actualment tancat), el carrer Major i el carrer l’Àngel (on hi ha un llavador). Posteriorment, es construiria el carrer que dóna a l’altre llavador que hi ha a la Costera, és a dir, el camí de Turballos. En època cristiana, es construiria el ravalet i posteriorment (a finals del segle xviii, principis del xx) es construiria el carrer Nou i el carreró de l’església que unia la part nova amb la part vella; és a dir, el carrer Serra; i ja a l’últim terç del segle xx es construirien les escoles i el bar, ja que les escoles antigues estaven partides: els xiquets anaven al número 16 de la plaça i les xiquetes al número 13 del carrer Major. En l’última dècada s’ha obert un carrer tot just darrere del carrer nou; carrer de la Mare de Déu d’Agost. Setla és la població amb més projecció de totes les que conformen el terme de Muro.

 

Conclusions

Hem fet unes breus pinzellades a l’evolució de la història de Setla i n’hem provat d’extraure’n l’ètim.

 

Setla, en tant que llatí o mossàrab, descriuria la realitat a través d’una metàfora, més o menys literària: “poal”, “setrill”, “recipient ple d’aigua”. El poble es trobaria entre la fita de les poblacions prearàbigues i les aràbigues, ja que es troba en una cota elevada i té un riu relativament pròxim (el riu d’Agres). La localitat va aconseguir carta pobla i per això, probablement, va rebre l’extensió nominal “de Núñez”, encara que a nivell popular va rebre altres denominacions: Setla de Muro, d’Agres, etc; però notem que no tenia per què rebre’n, ja que no hi ha cap topònim amb el mateix nom pròxim que plantege cap confusió de localització. Interpretem que és una designació del seu propietari.

 

Esperem que amb aquesta primera aproximació a Setla els seus veïns vegen el poble amb altres ulls: que vegen el poble com el van veure els seus primers pobladors; un lloc habitat dalt d’un turó, per a divisar “enemics”, amb un riu a la seua vora i amb molta aigua al davall dels seus peus: l’element fonamental per a desenvolupar un lloc...

 

Josep Vicent Cascant i Jordà

Filologia catalana

Professor de Secundària


Annex fotogràfic

Les fotografies que us presentem tot seguit, van ser realitzades el 2011:















































Actualització (12-04-2021)

Podeu descarregar-se la Carta Pobla de Setla al Drive (24 MB), publicat per Sergi Silvestre (2014).

Podeu descarregar-se, també, l'annexió de Setla a Muro (1 MB), publicat per Pere Corredor (2017).




[1]Nota: aquest article forma part d’un altre molt més gran i complet que tracta sobre la toponímia de Muro i de les seues pedanies i que va publicar el Centre d’Estudis Contestans, el 2010. Consulteu Cascant Jordà, JV (2010) “Aproximació a la toponímia de Muro”, Alberri, 20, Ed. Centre d’Estudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p. 95-161. Hem modificat el títol de l’article i n’hem actualitzat algunes dades perquè s’adeque a la Revista de Restes d’enguany.

- Microtoponímia de Muro (2014)

                     Us el podeu descarregar a l'enllaç següent:

Microtoponímia de Muro[1]

(Revista de Festes de Moros i Cristians, Junta de Festes de Moros i Cristians, Muro, 2014, pp 95-97)

 

Introducció

Aquest article descriu la toponímia menor de tot el terme municipal de Muro. La metodologia que hem fet servir per a recollir-la ha estat la següent:

 

- Mitjançant la lectura de llibres i articles de diversos autors locals;

 

- El plànol de jaciments arqueològics del terme municipal de Muro que es troba situat al corredor de l’ajuntament de Muro;

 

- El plànol de situació de tots els carrers de Muro, Benàmer i Setla, editat per l’ajuntament de Muro;

 

- Els plànols de senders (pr-v 277, escala 1:10000, el pr-v 56, escala 1:25000), i el plànol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, que es troben repartits pel terme de Muro;

 

- Els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gestió i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat pe l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, consultats amb molta prudència;

 

- Els noms dels camins rurals que apareixen a diversos cartells del terme, editats per l’ajuntament de Muro;

 

- A través de l’observació directa;

 

- Preguntes directes realitzades a gent gran (amb més de 70 anys);

 

- I, finalment, la publicació que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Corpus toponímic valencià, a finals de 2009.

 

Amb tota la documentació extreta, hem procedit a comparar-la amb la recollida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) mitjançant una taula dividida en columnes en què n’hi ha l’ordenació alfabètica, tot seguint la seua terminologia; és a dir, l’orografia, la hidrografia, el poblament, les partides i els paratges, les vies de comunicació i altres llocs d'interés. Us presentem la recollida per nosaltres[2].

Observacions

- Només hi incorporem aquells topònims que l’AVL no inclou al Corpus toponímic valencià.

- A l’apartat “Vies de comunicació” hi ha camins recollits amb el símbol (*) que entenem que són una invenció de l’ajuntament de Muro, ja que no hem sentit a la gent gran reproduir-los.

- Hi poden aparèixer duplicats toponímics, com ara el riu Fondo o el barranc de Vargues els quals són dues maneres de fer referència al mateix lloc.

 

- Hi ha topònims extrets de la publicació de Joan-Josep Pascual (2004: 72-81), “Els assegadors de Muro”, que no els hem pogut localitzar a través de l’observació directa ni mitjançant l’enquesta a persones majors; però que segurament són duplicacions toponímiques d’un mateix lloc (alcavó de l’Almoroig o séquia de Setla) o que s’han perdut a causa del pas del temps.

 

- També n’hi ha hidrònims que han desaparegut (i que recollim) a causa de l’evolució urbanística del poble, com ara la bassa de Mossèn Gènit, la font del carrer Sants, etc.

 

- Els topònims que recullen els plànols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gestió i Cooperació Tributària, de la Gerència Territorial d’Alacant, realitzat per l’empresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, i el Plànol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, editat per l’ajuntament de Muro, els hi hem inclòs però n’hi ha que porten el símbol (+), perquè estan en castellà i que nosaltres hem traduït, tot presentant-los en cursiva; en són quatre: Alto de la Oveja (l’alt de l’Ovella), Cerro de la Cruz (l’alt de la Creu, recollit per l’AVL), Llano Rojo (el pla Roig, també recollit per l’AVL) i Lo de las Neveras (El de les Neveres). Preguntada la gent gran per aquests tres topònims (el pla Roig està clar), l’alt de l’Ovella no sabien reconèixer-lo (el plànol el localitza a l’alt de Turballos); l’alt de la Creu els sonava però no tenien clar la seua ubicació (l’alt del Mig, a Turballos); i El de les Neveres, directament, no sabien localitzar-lo (el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, més amunt de les mines de Tatam). N’hi ha el cas d’un topònim (Loma del Pelegú, lloma del Pelegú?, és l’alt de Gaianes?) que la gent no reconeix i que el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, del pla Roig, al costat del de les Neveres, tot fitant amb el terme de Gaianes. l’AVL el denomina lloma del Pelegrí. L’editat per l’ajuntament de Muro, recull literalment: Cerro de la Cruz, alt de l’Ovella, alt de la Creu, lloma de les Neveres i lloma del Pelegrí.

 

- L’AVL recull el terme Crebantada, terme correcte, però hem de tenir en compte que a Muro es diu dialectalment: Cabrantà. En canvi, sí que recullen el terme dialectal flare. També incorporen, però, la forma correcta castellana, Collado, quan tots sabem que a nivell dialectal hom pronuncia Collao. Finalment, l’AVL recull la partida de l’Amoroig i el barranc de l’Escorrupènia; en canvi els murers pronuncien l’Almoroig i l’Escurruspènia.

 

- L’AVL recull, també, la partida del Braçal; òbviament, és un error; aquesta partida es diu Bracal. Francisco De Paula Momblanch (19593: 27), en pensa que vol dir “lloc de verdures”. No té res a veure amb braç o derivats.

 

- Pel que fa als criteris lingüístics, mostrem la paraula normativa i les formes col·loquials es presenten en cursiva i entre parèntesi (aigüera [auiera]); pel que fa a l’ús de la preposició medial, hem optat per posar-la entre parèntesi (penya [de] la Mel) en els contextos en què la gent no la reprodueix; quant als sufixos –ada, –ador i derivats, hem seguit el mateix criteri que en la preposició medial; és a dir, posar-les entre parèntesi (Para[da] del Sargento, la Cabranta[da], les Montserra[d]es, etc.); i pel que fa a l’ús de castellanismes i de malnoms, els hem respectat, tot transcrivint-los en cursiva: Padre Nuestro, casilla de l’Estret, casilla de Turballos, font del Uito, etc.

- Finalment, volem comentar que hem intentat recollir tota la toponímia menor del terme de Muro, però que de segur que ens n’haurem deixat per recollir. Valga aquest treball, però, per presentar-ne una bona mostra ben representativa, si no tota, quasi tota.

 

 Orografia

Alt d’Abat

Alt de Gaianes (alt del Pelegrí+?)

Alt de l’Ovella+

Alt de Turballos

Alt dels Volcadors

Carrasquetes

Collao

Cotet (Serra Antona)

Cova (d)el Moro

Cova Alta

Cova de la penya (del) Flare

El de les Neveres+

Estret d’Agres

Fita (amb Agres)

Flare d’Agres

Hidro (subestació de llum Setla-Alcosser)

Lloma

Lloma (de la) Garrofera

Lloma (de) Carrera (de Cabrera)

Lloma del Cotet (d’Albors)

Lloma del Pelegú+

Lloma del Port

Llometa

Montserra(d)es

Morro (de) Senabre

Para(da) del Sargento (lloma [de] Carrera)

Penya (de) la Mel

Penya de l’Àguila

Penyeta del Rellotge

Pla d’Oltra

Port

Port d’Albaida

Puntal Negre

Racó (del) Grenyó

Racó (del) Llobet

Serra de Turballos

Solana de Turballos

Hidrografia

Aigüera (auiera) del ti Jeroni

Alcavó de l’Almoroig

Assut (presa del reg de sant Joaquim)

Banyets d’Agres (terme d’Agres)

Barranc de l’auela malicciosa

Barranc de la Borona(da)

Barranc de la Perla

Barranc de la Serrana

Barranc de Sanchis

Barranc de Senabre

Barranc de Turballos

Barranc de Valero

Barranc del Mas

Barranc del Quin

Barranc del riu Fondo (barranc de Vargues)

Barranc del Rull

Bassa (de) la Plana

Bassa de la font de la Carrasca

Bassa de la font de Turballos

Bassa de les Fontanelletes

Bassa de Mossén Gènit

Bassa del llavador de Benàmer

Bassa Nova (Benàmer)

Batà

Canal de Benàmer

Depòsit dels Fontanars

Derramador (de Ramírez)

Escurador de la plaça de l’Ermita

Font  (de) Mitgeta

Font (de) Cento Gota

Font de Carmen, la Rossina

Font de Diuardet de Mollà

Font de Juan de Dios

Font de l’Esbarzer

Font de l’Estret (d’Agres)

Font de l’Om

Font de la bassa (de) Maïques

Font de la bassa (de) Mitgeta

Font de la Bassa Llarga

Font de la Cabranta(da)

Font de la Carrasca

Font de la caseta (de) Maïques

Font de la Cigala

Font de la Costera de l’Alquerieta

Font de la Pedrera

Font de la Plana

Font de la venta de Setla

Font de les Bassetes

Font de les Fontanelletes (o de Cotimanya)

Font de Muta

Font de Rella (de la Fotja)

Font de sant Roc o font Major

Font de Senabre

Font de Turballos

Font de Vicedo

Font del Baladre

Font del barranc de Sanchis

Font del barranc de Turballos (bassa de les Monges)

Font del Barranquet de Joana

Font del Batà

Font del Canyaret

Font del carrer Sants

Font del Civil

Font del Depòsit

Font del Magre

Font del mas d’Alfafar

Font del molí de Ciment

Font del Morenet

Font del Nouer (de l’Anouer)

Font del Pantanet

Font del Pelat

Font del Pinar

Font del Pinaret

Font del Racó (de) Llobet

Font del Sevilero

Font del Uito

Font del Xop

Font Gela(da)

Font Santa

Fontanars

Fonteta de la Perla

Fontetes Santes

Fonts de Barberet

Fonts del Marge

Fonts del molí (del) Riuet

Fonts del Pantanet

Llavador de Benàmer

Llavador de de la plaça de Turballos

Llavador de l’Ermita (Muro)

Llavador de la font Turballos

Llavador de sant Roc (Muro)

Llavador de Setla

Llavador del Canyaret (Muro)

Llavador del carrer (de) l’Àngel (de Setla)

Pou d’aigües de la Plana

Pou d’aigües del Pinar

Pou de la Borona(da)

Pou de la Marquesita

Pou del passeig de la Rabosa

Pouets de Seguí

Reg de la Cabranta(da)

Reg de la Font

Reg de la Plana

Reg de les Bassetes

Reg de les Fontanelles

Reg de Palacio

Reg del Bracal

Reg del Matzem (Manzem)

Riu del barranc de Turballos

Riu Fondo (barranc de Vargues)

Sénia

Séquia de Setla

Poblament

Bogesa (fàbrica)

Casa (de) Barberà

Casa (de) Dentilla

Casa de  l’Alacantí (l’Alicantí)

Casa de les Cabeces

Casa del Coto

Caseta (de) Baeza

Caseta (de) Barreta

Caseta (de) Cama

Caseta (de) Candela

Caseta (de) Fullana

Caseta (de) Gallina

Caseta (de) Paiano

Caseta (de) Pepe, el Llumener

Caseta (de) Solbes

Caseta de Ca(d)ira

Caseta de Juanito Albert Ragüés

Caseta de Puig

Caseta de Vargues

Caseta del Cabreret

Caseta del Tap

Caseta del ti Jeroni

Casilla de Benàmer

Casilla de l’Estret (caseta del Tren)

Casilla de Turballos (caseta del Tren)

Club de tenis la Plana

Corral de Boix

Corral de Gonzálbez

Corral de la Foia

Corral de les Coves

Corral de Miquel

Corral de Santiago

Corral de Soriano

Corral de Valero

Corral de Veneno (corral Blanc)

Fàbrica de Mataredona (les Caixetes)

Forn (de calç) de Bellot

Mas (del) racó Llobet

Mas d’Agulló

Mas de Benataire

Mas de l’Arpella

Mas de la casa Blanca (casa Blanca)

Mas de la Foia

Mas del Magre

Mas del Teula(d)í

Mas Nou (la Plana)

Mines de Tatam

Molí (de) Cartons (o de Ganzálbez)

Molí (de) Ciment (de Benàmer)

Molí (del) Riuet (molí [de] Pedro)

Molí de Baix (o de Ciment, borrera del ti Pejerto, borrera de Cabeça)

Molí de Dalt (o del ti Juanet)

Molí de l’Estret

Molí de sant Antoni (Orujera, fàbrica de pinyol)

Molí del Batà

Molí Nou (o de Cloquell)

Ranxo Wilson

Venta (d)el Pi

Venta de Setla

Ventorrillo

Xalet d’Adrian

Xalet de Pepe l’arquitecto

Partides i paratges

Barranc de la Cabranta(da)

Barranc de Sanchis

Barranc de Turballos

Barranc del Quin

Benataire

Camí de Senabre

Carretera d’Agres

Carretera de Setla de Nunyes

Duquessa d’Almodóvar

El Carliste

El Morro (de) Senabre

El Padre Nuestro

El Pinar

El Pinaret

El Pla de la Comuna

El Pont de sant Gonçalo

El Real Franc

Els màrgens Alts

Els Ràfols (el Ràfol)

L’Arpella

L’Estret (d’Agres)

L’Hort de Sandingo

L’Horta del Paradís

L’Horta Fonda

L’Olivar Gran

La Canya(da)

La Font Major

La Solana d’Agres

La Solana de Gaianes

La terra Blanca

Les Cabanyes

Palacio

Pequís

Vies de comunicació

Alcantarilla - Androna del Pla

Antic camí de Cocentaina

Assega[d]or de Gandia

Assega[d]or del racó (de) Cabrera (de Carrera)

Assega[d]or del racó (de) Seguí

Assega[d]or del racó de Navarro

Assega[d]or del racó del Teular (camí [del] racó del Teular)

Camí (del) racó (de) Roca

Camí (del) racó (del) Puig

Camí (del) racó de(l) Rai

Camí de l’Alcúdia

Camí de l’Alquerieta ([de] Jordà o dels Capellans)

Camí de l’Ametler*

Camí de l’Assega[d]or

Camí de l’Espígol*

Camí de l’Estornell*

Camí de l’Eucaliptus*

Camí de l’hort de Sandingo

Camí de l’Òbila*

Camí de l’Olivera*

Camí de l’Oreneta*

Camí de la bassa de Turballos

Camí de la Berbena*

Camí de la Cabranta(da)

Camí de la Calèndula*

Camí de la Camamilla*

Camí de la Cardenera*

Camí de la carretera Nacional 340

Camí de la casa Blanca (mas de...)

Camí de la caseta (de) Mitgeta

Camí de la caseta de Senabre

Camí de la Centaura

Camí de la costera de Valero

Camí de la cova (de) Beneito

Camí de la creu de Triana

Camí de la fita de Cocentaina

Camí de la Foia

Camí de la font de Senabre

Camí de la font del Baladre

Camí de la font del Paradís

Camí de la font del Uito

Camí de la font Major

Camí de la lloma del Pinaret

Camí de la Regalèssia*

Camí de la Rosa*

Camí de la Rosella*

Camí de la senda de Benàmer

Camí de la Solana

Camí de la solana del Pinaret

Camí de la Valeriana*

Camí de la Via (del tren Alcoi-Gandia)

Camí de la via de Cocentaina

Camí de la via Xixarra (via del tren Alcoi-Iecla)

Camí de les brises de Mariola*

Camí de les fontetes Santes (o vell de Muro)

Camí de les Llorences

Camí de les Vaqueries

Camí de Pequís

Camí de Turballos a Gaianes (Assegador)

Camí de Turballos o del Port (d’Albaida)

Camí del Barranc

Camí del Bedoll*

Camí del Calvari

Camí del Colom*

Camí del Créixens*

Camí del Donzell*

Camí del Fenoll*

Camí del Freix*

Camí del Ginebre*

Camí del Malvi*

Camí del mas d’Alfafar

Camí del mas Nou

Camí del molí Pedro (o del Riuet)

Camí del morro (de) Senabre

Camí del Mussol*

Camí del Pàmpol*

Camí del peu de Montcabrer*

Camí del Pinar

Camí del Poliol*

Camí del racó del Moro

Camí del Ràfol

Camí del Romer*

Camí del Rull

Camí del Saüc*

Camí del Til·ler*

Camí del Timó*

Camí del Trèvol*

Camí del Ventorrillo

Camí dels Fontanars

Camí dels Trigueros*

Camí vell d’Agres

Camí vell d’Alcoi (o camí de Turballos)

Camí vell de Benimarfull

Camí vell de l’Alqueria

Camí vell de Muro

Camí vell de Setla

Costera de Valero

Passadís de la Penya

Passeig de la Rabosa (Camí de la font del Baladre)

Pont de Ferro

Pont de l’Almorig

Pont de l’Empedrat

Pont de la Cabranta(da)

Pont de la Canaleta (Séquia de Setla)

Pont de la Mula

Pont de sant Gonçalo

Pont de Satorre

Pont de Senabre

Pont de Setla

Pont de Vargues

Port d’Albaida

Terraplé

 


josep vicent cascant i jordà


Annex fotogràfic

Les fotografies que us presentem tot seguit, van ser realitzades el 2011:






















































[1]
 

               Nota: aquest article forma part d’un altre molt més gran i complet que tracta sobre la toponímia de Muro i de les seues pedanies i que va publicar el Centre d’Estudis Contestans, el 2010. Més en concret, correspon a l’annex toponímic en què es detalla tota la microtoponímia del nostre terme i que us reproduïm en aquest article. Consulteu Cascant Jordà, JV (2010) “Aproximació a la toponímia de Muro”, Alberri, 20, Ed. Centre d’Estudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p. 95-161.

[2]             A l’estudi original apareixen totes dues taules: la realitzada per l’AVL i la nostra. Veieu Cascant Jordà, JV (2010), si les voleu consultar.